Un any de la defunció del CB Girona

GIRONA | ALFONS ARCAS 25 de juliol de 2008. El dia de la defunció del Club Bàsquet Girona. Un dia que per a molts aficionats al bàsquet gironí encara segueix ben present. No n'hi ha per menys. Aquell dia i ara ja fa un any, el Club Bàsquet Girona renunciava a inscriure's a la lliga ACB per 21a temporada consecutiva.
"Tenim una molt mala notícia que esperàvem que no hauríem de dir mai. El CB Girona no s'inscriurà a la lliga ACB". Amb aquestes paraules començava el conseller del club Santi Sardà una roda de premsa que ningú volia que arribés. Una compareixença que anunciava la desaparició del CB Girona i com a conseqüència la renúncia a jugar a l'ACB. Sens dubte, un dia de dol, trist, per oblidar per Girona i les seves comarques, perquè en qüestió de minuts (el temps que va durar la roda de premsa) quedaven oblidats vint temporades consecutives en la màxima categoria del bàsquet estatal. Oficialment la mort va ser el dia 25 de juliol, però realment ja feia moltes setmanes que la falta de diners no permetia el bon funcionament del club. De fet, en més d'un moment de l'última temporada, els jugadors varen arribar a disputar més d'una jornada sense haver cobrat les seves respectives nòmines, tot i així varen demostrar el professionalisme d'una plantilla brillant. Els resultats ho avalaven, la temporada havia estat magnífica en l'aspecte esportiu, s'havia gaudit d'un dels millors jugadors d'Europa (Marc Gasol), de grans tardes de bàsquet a Fontajau, però tot això no va ser suficient per poder solucionar allò que els responsables del club ja preveien des de feia setmanes. Tampoc va servir de res l'aportació d'un terreny particular, per part del conseller Jordi Juanhuix, encara que el gest fos d'admirar. En definitiva la culpa de tot plegat, eren els 6.500.000 euros de deute -segons els directius (en veritat bastant més)- que ofagaven la continuïtat i la viabilitat de l'entitat. Un deute que no va ser creat d'un dia per l'altre, ni tampoc en les darreres temporades. El deute ja venia de l'època Valvi, va anar creixent en l'etapa Casademont i posteriorment amb Akasvayu, quan Josep Amat no va acabar aportant allò que en el seu moment havia promès, en part per culpa de la crisi del sector immobiliari. Malgrat la pluja de milions d'Akasvayu -sobretot la primera temporada- mai no es va pensar en la urgència de liquidar el deute del club. Segurament a tot aquest deute també hi va ajudar el fet que aquells a qui els corresponia trobar solucions no en varen donar.
Però ara allò ja és passat i toca pensar amb el present i el futur més immediat, que passa pel Sant Josep Girona i per jugar després d'un any a la LEB Bronze a Or, categoria que com a mínim per ?tradició basquetbolística Girona es mereix, per continuar gaudint no només de Middleton, sinó també per continuar amb el bon treball en els equips de formació, que sens dubte han de ser el principal motor del club en un futur no ?gaire llunyà. 365 dies després, molts no volen tornar al passat i ja només pensen en el somni de ?poder tornar algun dia a l'ACB. De moment ja s'ha fet un primer pas molt important, ara caldrà veure com avança la temporada del Sant Josep Girona a la LEB Or i ?sobretot esperar que la tristesa d'ara fa un any pugui convertir-se aviat en aquells crits que es varen ?deixar sentir en l'últim partit que va disputar el CB Girona a l'ACB; "l'any vinent Girona a l'ACB".