L´Espanyol torna a tenir casa pròpia

CORNELLÀ | JAVIER GIRALDO/EFE inauguració de cornellà-el pratVista general de l'estadi durant la cerimònia d'inauguració amb què va reunir 40.000 persones.Els jugadors de l'Espanyol celebrant el primer gol de la història de l'estadi.Un moment de l'espectacle de la Fura dels Baus.


Com un nen amb sabates noves. Així es va sentir el seguidor de l'Espanyol en la inauguració del seu nou estadi, a Cornellà del Llobregat, en un dia històric que va barrejar records del vell estadi de Sarrià amb la il·lusió de gaudir per fi d'un camp propi, dotze anys després del trasllat forçós a l'Olímpic i Montjuïc.
Nostàlgics però alleujats, emocionats i proveïts amb bufandes, samarretes i banderes commemoratives, els aficionats periquitos van desfilar pels voltants del seu nou estadi des de primeres hores del matí per viure amb la màxima intensitat una jornada per al record. La tenda del club ja registrava enormes cues. A les sis de la tarda, milers d'aficionats esperaven a la porta de l'estadi l'obertura de portes, com en els concerts de les grans estrelles. Hi havia ansietat per palpar, veure, vibrar, sentir tot el que suposa estrenar un estadi nou. Deixar endarrere dotze anys de lloguer per gaudir d'una propietat.
El president del club, Daniel Sánchez Llibre, va donar la benvinguda a tots els periquitos. "Sense el vostre orgull i sentiment, tot això no hauria estat possible", va expressar. Quan va recordar a tots els familiars, aficionats, directius i expresidents morts, la grada es va emocionar, en un dolç record per a qui no va poder assistir a l'estrena de Cornellà.
Les paraules del president, que va parlar des de la llotja i no des de la gespa, van obrir la cerimònia inaugural, senzilla però colorista i entretinguda. Un grup de castellers format per aficionats de l'Espa?nyol de 25 penyes de Catalunya va desplegar en el cercle central un castell blanc-i-blau. Al seu costat, 300 voluntaris de l'Espanyol formaven la paraula"Hola" en els laterals i els fons. La gent, especialment la Corba Jove, animava, festiva per retrobar-se en un escenari que per fi reconeix com a propi.
Quatre enormes cintes blanques des de les quatre cantonades de l'estadi van obrir simbòlicament el regal, un estadi nou, acolorit en blau i blanc, acompanyat d'una explosió de confeti, a gust de l'afició. A la gespa, els voluntaris també s'acolorien: blau, blanc, vermell i groc per formar l'escut del club. Minuts després, l'escut es va transformar en un cor que va bategar al ritme dels milers que assistien a l'espectacle des de les grades. Encara que l'aficionat periquito recorda Sarrià amb afecte i sempre va desacreditar Montjuïc, els dos estadis van quedar igualats en la cerimònia. Un grup de veterans (Francisco, N'Kono, Bertomeu, Lauridsen, Molinos, José María) van replantar un metre quadrat simbòlic procedent de gespa de Sarrià. Els van acompanyar jugadors de la generació posterior -Posse, Velamazán, Toni, Serrano, Morales i el mateix Pochettino- amb un altre tapet procedent de Montjuïc.
Després de les actuacions musicals, va arribar el torn per a La Fura dels Baus, un clàssic en aquest tipus de cerimònies. El grup català, que ja va obrir els Jocs de 1992 i estrenarà també l'Europeu d'Atletisme el 2010, va acolorir i va tancar la cerimònia. Des de l'estructura superior de l'estadi es van despenjar diversos acròbates, blau i blanc, sostinguts en el buit per cintes elàstiques. En els fons, La Fura va desplegar dues xarxes humanes, amb coreografia pròpia i un grapat de pilotes de futbol. L'última paraula va ser per als jugadors de l'Espanyol: tota la plantilla va sortir al cercle central per conèixer per primera vegada el que significa jugar a Cornellà. "Amb el pas dels anys, s'adonaran que estan vivint un dia històric", recordaven diversos seguidors des de la grada.