Middleton seguirà jugant a Girona

GIRONA | ALFONS ARCAS V
Als 43 anys, Darryl Middleton, el millor jugador nord-americà que ha passat mai per Girona, torna a fer aquest estiu un gest amb la ciutat, renovant per un any més. Middleton seguirà a Girona per tornar a defensar la samarreta del Sant Josep Girona i per seguir sent una de les peces clau del nou projecte gironí, que aquesta temporada jugarà a la LEB Or.
Ara fa un any, quan el Club Bàsquet Girona renunciava a jugar la Lliga ACB, el pivot de Queens afirmava que "encara no em crec el que ha passat a la ciutat, no només per al club sinó també per a Girona perquè jo he estat jugant aquí set anys i sé que hi ha molt bona gent que estima aquest club". En aquell moment, el jugador va rebutjar diverses ofertes de clubs ACB, i com a conseqüència segurament també el que podia haver estat el seu últim contracte econòmic important com a jugador professional. Sabia que feia un esforç i que el seu futur seria jugar en una desconeguda LEB Bronze, però ho va fer amb la voluntat d'ajudar el club i la ciutat. Aquell gest va venir amb unes paraules on el jugador declarava amb seguretat que "la gent del club farà tot el possible per situar la ciutat una altra vegada a l'ACB, així que jo en formaré part jugant i fent el que faci falta per poder ajudar-los a retornar l'equip a la màxima categoria". Ara sembla que aquelles declaracions són un xic més properes, després del salt qualitatiu de LEB Bronze a Or.
El pivot nord-americà va arribar de ben jove a Girona, això sí, draftejat ja a la tercera ronda de l'NBA per Atlanta Hawks, per primera vegada la temporada 91/92 procedent de l'Arese italià. En el seu primer partit a l'ACB amb la samarreta del Valvi, al pavelló de Palau- sacosta, Middleton ja va deixar les coses ben clares: triomf davant el Gran Canària amb 21 punts, 11 rebots i 32 de valoració. Però allò no va ser flor d'un dia, ja que en els següents partits, les seves valoracions tampoc varen crear dubtes entre els aficionats gironins: 49, 44, 28, 27, 46,É Aquella temporada li va permetre fer-se un nom en el bàsquet europeu, que li va servir després per passar per molts equips europeus, també amb periples diferents a Girona, on complirà la seva novena temporada. El currículum de Middleton és del tot destacat, però també crida l'atenció els equips per on ha passat: Caja San Fernando, FC Barcelona, Badalona, Panathinaikos, Dinamo Sant Petersburg, entre d'altres. De moment, per a la temporada que ve, el veterà pivot nord-americà ja té confirmats com a companys Albert Sàbat, Jordi Bataller, Edu Jiménez i David Navarro. Una cosa queda clara, amb més de 20 anys com a professional, a Middleton li queda corda per estona, qui sap doncs si veurem el jugador nord-americà amb la samarreta del Sant Josep Girona i jugant de nou a l'ACB.

Vigo no compleix el termini
L'equip gallec no va presentar ahir la documentació necessària a la FEB i, per tant, la Federació Espanyola es pot veure abocada a fer una LEB Or imparell amb només disset equips. Ahir, des de Madrid, no es va confirmar res i les sorpreses encara es podrien no haver acabat.

aig viure un temps al carrer Francesc Artau de Girona. Artau va ser una figura important del gòtic gironí i català. Del seu taller van sortir algunes peces de gran valor històric que justifiquen, sense cap mena de dubte, que la ciutat li dediqués un carrer en aquesta part de la Girona que no es mostra als ulls dels turistes. La figura i l'obra de Francesc Artau es mereix un carrer, però, i ja em poden dir exagerat, també se'l mereix Darryl Middleton. El problema, però, i ho dic jo abans que Anna Pagans em vingui a renyar, és que Girona no posa noms de carrers a persones vives. I Middleton té corda per a anys. Solució? Rebatejar amb el nom de Darryl Middleton el pavelló on el pivot de Queens, ara gironí, va donar les seves primeres grans lliçons de professionalitat amb el Valvi. Molts gironins tenim a la memòria la mítica mitja volta al pal baix, per acabar un infal·lible tir amb suspensió, que Alfred Julbe va convertir en un autèntic sistema de joc a finals dels anys vuitanta. Els mèrits de Middleton van molt més enllà de les increïbles valoracions que el pivot va fer en el primer any al Valvi o de tot el que ha aconseguit, individualment i col·lectivament, en aquests vint anys. El gran mèrit de Middleton és la persistència i la constància durant tants anys en una ètica de treball que ha meravellat entrenadors com Obradovic o Pesic i que ha mostrat el camí a desenes i desenes de jugadors. Que preguntin a Marc Gasol el que és entrenar al costat de Middleton! Dir que és un model a seguir per als joves que vulguin fer esport és una sentència molt poc original, molta gent ja ho afirmat abans, però és real. Com també ho és que, aquest estiu, quan encara no sabia si tindria equip, Middleton anava cada dia a practicar el seu tir. Saben on? Al pavelló de Palau. Al pavelló que s'hauria de passar a dir Darryl Middleton.