El Girona, molt per millorar

A una setmana per l'inici de la Lliga Adelante el Girona va confirmar el que ja es va intuir dies enrere davant del Palafrugell i del Barça Atlètic: que hi ha molta feina per fer i que s'ha de millorar si no es volen passar seriosos problemes a la categoria. L'equip de Cristóbal Parralo va cedir davant l'Espanyol, un Primera Divisió, en el partit de presentació a Montilivi dins del Trofeu Centenari Costa Brava i la veritat és que mai va tenir gaires opcions d'evitar la derrota. Els blanc-i-blaus, en el seu retorn als terrenys de joc per competir després de la tràgica mort de Dani Jarque, en van fer prou amb els gols d'Ivan Alonso i Luis García a la primera part per guanyar. A la represa, com és habitual en aquesta mena de partits, rosari de canvis, camp cada vegada més malament, i joc sota mínims que només l'entrada de Manga, autor del golàs que va servir als locals per escurçar diferències, va poder animar.
D'entre els milions de coses que a un se li poden acudir fer un 22 d'agost a la nit a Girona-comarques, els que van triar anar a Montilivi no van acabar d'ensopegar la tria. Bé, almenys els que hi van anar per disfrutar amb el Girona, perquè si bé el joc va ser molt trabat, com a mínim els molts seguidors de l'Espanyol van poder celebrar la victòria i comprobar com, a una setmana de l'inici de la lliga, i malgrat el cop brutal que va representar la mort de Dani Jarque, estan preparats per competir. És cert que el camp està impresentable i que no es pot trenar cap jugada, però també que en els primers 45 minuts l'equip de Cristóbal no va xutar a porta i la sensació de perill va ser inexistent. I a la represa només el gol de Manga i alguna acció esperonada per aquest 1-2 van treure l'aficionat local de l'avorriment.
Amb només un dels reforços que han arribat aquest estiu a l'equip titular, Kiko Ratón, els locals van sortir amb certes ganes d'agradar als seus seguidors, però de seguida es va veure que qui més hi anava eren els visitants. Tampoc fent filigranes, no es pensin, però sí amb homes com Ivan Alonso i Luis García força actius. Precisament aquests dos van ser els protagonistes dels dos gols que van avançar els de Pochettino abans del descans. Primer l'exjugador del Múrcia va resoldre en el minut 23 un fulminant contraatac des de la frontal, i una mica més tard, al 31, el seu company enviava a la creueta, de manera magistral, una falta lateral directe després d'una sortida de Ponzo.
Amb el 0-2, i vist el que s'havia vist, semblava impossible que el Girona pogués neutralitzar el desavantatge. I és que el seu bagatge ofensiu del primer temps era nul. Només tímidament Gabri i Xumetra van mostrar-se actius. Kiko Ratón va estar pràcticament desaparegut (només se'l va veure en un contraatac on el més fàcil era rematar ell, però es va equivocar intentant buscar una passada), i pels jugadors del mig camp el desgast provocat pel camp de patates de Montilivi era molt gran.
A la represa, l'Espanyol va canviar l'equip (va fer fins a 10 canvis, Pochettino), i el seu joc va baixar enters. L'entrada de Manga per Gerard al Girona va servir de petit revulsiu i va ser el menut exjugador del Gavà qui va retallar distàncies amb un golàs de falta.