Una nit en memòria de Dani Jarque a Montilivi

GIRONA | ALFONS ARCAS/JORDI ROURA
El destí va voler que Girona acabès la temporada passada agermanada amb Tenerife després que els blanc-i-blaus aconseguissin a Montilivi l'ascens a Primera. El curs 2009-10 també va començar a l'estadi unint el Girona, en aquest cas, amb l'Espanyol, però malauradament per un fet tràgic que no té res a veure amb l'alegria d'un ascens: la mort del capità Dani Jarque. L'Espanyol reapareixia ahir sobre la gespa d'un camp de futbol per disputar un partit després d'unes setmanes en estat de xoc, i ho feia contra els de Cristóbal Parralo. El record per a Jarque va sobrevolar Montilivi durant tota la nit, especialment els instants previs del partit, quan la penya blan-i-blava Girona 2007 va voler homenatjar el gran capità entregant una placa a Màgic Díaz, qui era el seu representant i, sobretot, amic íntim.
Els jugadors de l'Espanyol van disputar el partit amb una samarreta especial amb el dorsal 21 de Jarque i el nom del futbolista gràcies a un permís especial. Per no confondre l'àrbitre, al pit duien el seu número real. El moment més sentit va ser quan es va guardar un minut de silenci abans de l'inici del duel. Els jugadors del Girona van formar l'un al costat de l'altre i es van agafar. Els titulars de l'Espanyol es van abraçar formant una rotllana, mentre els suplents també estaven agafats al costat de la banqueta. Uns problemes amb la megafonia van estar a punt de trencar el moment, que es va acabar amb una sonora ovació dels seguidors. Ahir a Montilivi hi havia gairebé més públic visitant que local i això va quedar clar només donant un cop d'ull al gol nord, ple de banderes blanc-i-blaves i pancartes en record de Jarque.
En clau gironina la nit va estar marcada pel pèssim estat de la gespa. La preocupació de Cristóbal Parralo està més que justificada, perquè és impossible jugar a futbol en un camp en aquestes condicions. Només queda esperar que la calor sufocant dels darrers dies desaparegui, que no plogui, i que això pugui millorar, ni que sigui una miqueta, el camp. Però queda clar que aquesta temporada, de gespa, a Girona se'n parlarà. I molt.