Un gol agònic d'un nano del planter, Pedro, va premiar l'esforç del Barcelona a la final de la Supercopa d'Europa, el cinquè títol consecutiu que obté l'insaciable equip de Guardiola en tan sols quatre mesos, després d'un exercici de supervivència a l'estadi Louis II de Mònaco. El Xakhtar Donetsk ucraïnès es va mostrar com un rival sòlid i contundent, però va acabar claudicant davant d'un grup en estat de gràcia com és el de Pep Guardiola.

El Barcelona no va brillar amb el seu millor futbol, víctima d'una gespa lamentable i d'un contrincant molt compacte, però es va posar el títol a la butxaca després d'un extraordinari acte de fe futbolística. Els catalans van estar a punt de morir ofegats per la pissarra del tècnic del Xakhtar, Mircea Lucescu, però va resistir per alliberar-se quan el partit es perfilava cap als penals, amb un gol d'un noi de la casa que va recordar l'explosió d'alegria d'Iniesta a Londres.

Així és aquest Barça, capaç de guanyar amb comoditat o amb sofriment, sempre bon competidor i normalment victoriós. D'això pot presumir Guardiola, que ha guanyat tots els títols en joc des que va accedir al càrrec. Encara que va arribar a Mònaco com a favorit, després de ser premiat per la UEFA amb tots els honors individuals, al Barça li va costar un món guanyar el seu cinquè títol. Per completar el seu pòquer -Copa, Lliga, Champions, Supercopa d'Espanya i d'Europa- i acostar-se al mític "Barça de les Cinc Copes" va haver d'esgotar fins al final la pròrroga, a l'estil de Wembley.

La corona va ser pel Barça i els honors per a Pedro, abans Pedrito, un discret jove canari que va sortir des de la banqueta per anotar el gol decisiu després de combinar amb Messi a l'àrea rival. La gespa, un descampat amb pegats, no va ajudar al Barça, obligat per les circumstàncies a jugar un partit aspre i plomós. A la capital mundial del luxe, l'equip de Guardiola es va trobar immers en un compromís enutjós contra un rival gairebé anònim, allunyat de les passarel·les, d'orígens miners, molt ben plantat al camp, organitzat de manera gairebé militar per la pissarra d'un vell conegut, Mircea Lucescu.

Disposat sempre a competir, el Barcelona va anar a buscar la victòria des del xiulet inicial. Ni va especular ni es va quedar a veure-les venir. Però no hi havia forat per on fer circular la pilota. Els nois de Lucescu ofegaven el joc blaugrana fins a l'extenuació. El Xakhtar va còrrer i va pressionar i amb prou feines li va quedar temps de jugar a futbol ni forces per conservar la pilota. En atac va oferir el que van poder els seus brasilers, Ilsinho i Willian en els volants, gairebé desapareguts Fernandinho i Luiz Adriano a la punta, tots sacrificats per a un treball de contenció, aturar el Barça per damunt de tot.

Primer temps perdut

Sense ocasions a la primera part, només un xut de mitjana distància d'Henry, el Barça va avançar metres en la represa. Va plantar la seva defensa en la línia divisòria i Xavi va guanyar terreny. Com més a prop de l'àrea rival juga el "6", més possibilitats de tombar el rival té el Barça. Com més prop de l'àrea rival, més possibilitats d'associar-se amb Messi. Lliurat a un exercici de fe, el Barcelona va viure en el terreny del Xakhtar durant tota la segona part. Va convertir el partit en un monòleg. Aleshores va començar a aparèixer Messi, sempre present, entremaliat, envoltat de rivals en tensió. Ho va intentar l'argentí flotant per tot el front d'atac, permutant amb Henry o Ibrahimovic, però sempre va topar de cara amb la defensa del Xakhtar o amb el seu porter, Pyatov, impecable en la nit monegasca.

Guardiola va donar descans a Ibahimovic a falta de deu minuts per al final. Sense sort, el suec va abandonar el partit per donar entrada a la frescor de Pedro per la banda dreta. S'havia de donar-li un altre aire a l'equip, ofuscat pel pas del temps i el zero del marcador. Massa tard per evitar la pròrroga, però a temps per guanyar el títol. Pedro, en el moment adequat i al lloc precís, va trobar l'única bretxa del Xakhtar en tot el partit. Dolçament, amb l'interior del peu dret, va col·locar la pilota al pal llarg del porter. Minuts després, el Barça aixecava el títol, com ja és costum, després d'acabar el partit amb vuit homes del planter al camp. Però després de les celebracions justes, toca seguir treballant. Dilluns els blaugranes s'enfronten a l'Sporting (lliga) i al desembre hi ha Mundial de Clubs.