Mal debut

Per a un equip modest i humil com el Girona, un bon començament és essencial per assolir l'únic objectiu de la temporada, que no és, ni ha de ser cap altre, que la permanència. Una salvació que, a finals d'agost, sembla una missió més que difícil després de veure com el Girona queia ahir per la mínima davant d'un Cartagena molt superior i que no va marxar amb un marcador més ample gràcies a les excel·lents intervencions de Dani Mallo i a les imprecisions visitants en la rematada final. Falten reforços, perquè del contrari, el salt de qualitat que des del club estan convençuts de fer aquest curs, quedarà només en una declaració d'intencions. Els gironins, amb quatre novetats a l'onze titular respecte de l'any passat (Mallo, Dani Tortolero, Kiko Ratón i Roberto Peragón), van evidenciar una alarmant manca d'idees, i de definició que obliga la direcció esportiva a moure peça. El límit és demà a la mitjanit però el fet d'anar amb presses i a última hora ja ha fet perdre al Girona els primers tres punts de la temporada.
Cristóbal Parralo esperava que Montilivi fos un fortí. Ahir ja van volar els tres primers punts. Les sensacions i els forts dubtes que havia desprès l'equip durant la pretemporada no convidaven a l'optimisme i el Cartagena es va encarregar d'avisar el Girona que, aquesta temporada, la salvació a Segona Divisió A serà molt més cara que no pas la passada. Amb el xiulet final de Jaime Latre, generós a xiular un penal desaprofitat per Gerard a l'inici de la segona part, els pocs més de 3.500 espectadors que van desplaçar-se fins a Montilivi van acomiadar amb cares llargues i tímids xiulets un equip que, és clar, encara no està acabat.
Amb David Cañas i Marc Bernaus semitocats, i les baixes de Hiroshi, Òscar Álvarez i Chechu, Cristóbal Parralo va apostar en el seu primer onze titular de la Lliga per un doble pivot amb el capità Gerard i Matamala, i va deixar Dorca a la banda esquerra i Roberto Peragón i Kiko Ratón en punta d'atac. Al davant, un Cartagena farcit de jugadors tècnics com De Lucas, Longás, Víctor i Tato que estaven disposats a crear joc malgrat el pèssim estat del terreny de joc. I ben poc temps va necessitar Quique De Lucas per obrir el marcador. L'exjugador de l'Espanyol, incorporat del Múrcia, en una gran acció individual, va engaltar una canonada impressionant a l'escaire des de la frontal que va fer inevitable l'estirada de Mallo. Rangel, tovíssim en defensa, va ser un espectador de luxe de l'acció.
El Girona estava esmorteït, sense aquella espurna a què tenia avesats els seus seguidors en anys anteriors i que tan bon rendiment li va donar. El gol matiner dels visitants va ajudar encara més a incrementar la sensació de dubte respecte a l'equip blanc-i-vermell. Això no obstant, els de Cristóbal mitjançant Kiko Ratón i Peragón van tenir un parell de bones oportunitats per equilibrar el marcador. Mentrestant, Albert Jorquera, l'últim i flamant fitxatge del Girona, es mirava atent com Dani Mallo brillava en el seu debut a l'estadi. El porter gallec incorporat del Falkirk escocès va fer mèrits per no sortir de l'onze.
Les coses no rutllaven i quan arribaven les ocasions per marcar, el Girona les deixava escapar. Fins i tot va desprofitar un penal més que rigorós sobre Kiko Ratón que Gerard va enviar als núvols, només començar la represa. Ni de penal marcava el Girona. El guió del partit no canviava i el Cartagena seguia topant amb els guants de Mallo. El gallec va desfer les intencions de De Lucas i de Tato en un parell d'accions consecutives.
Cristóbal va avançar la posició de Gerard amb l'entrada de Moha, que va donar més arribada per l'esquerra però qui podria haver donat una alegria als seguidors locals va ser Gabri, que només entrar va desaprofitar un un contra un davant Rubén. Tanmateix, el Cartagena seguia fent el partit que volia el seu tècnic, Juan Ignacio Martínez, i mantenia l'avantatge. Els minuts passaven i el gol no arribava. L'afició va començar a desertar, preguntant-se cap on es vol anar aquesta temporada.