matemàtiques

JOSEP GUARDIOLA El futbol és, per manejable, la ciència més divertida i inexacta, com diria el tòpic, del món mundial. Resulta que ahir en l'estrena de la Lliga algú va veure un Girona superior al Cartagena, però en realitat qui va guanyar va ser l'equip visitant. Algú va veure un bon partit del Girona, però en realitat el millor de l'equip va ser el porter Mallo. I allò que l'any passat s'hagués convertit en una falta endèmica d'encert de cara a porteria va ser potencial que l'equip pot explotar.
És tan poc exacte el futbol, i tan capritxós alhora, que un jugador que va acabar l'any passat en ratxa golejadora, com Gerard, ahir va llençar un penal als núvols i va perdre l'opció de començar la lliga reforçant el seu estatus de golejador. En l'únic en què sembla està d'acord la ciència futbolística de Montilivi és en que falta un davanter centre de referència. Un d'aquells que no necessiten tres jugades per fer un gol. D'aquells que amb mitja oportunitat i a base de rascar i de qualitat treuen petroli en forma de gols. Això tothom ho té clar i aquesta és la feina que el club té abans de demà a mitjanit. I no sé si tothom ho té clar, però pel que es va poder escoltar de Cristóbal Parralo, sembla que ell sí: l'equip necesita més fiabilitat defensiva de la que va mostrar, perquè el Cartagena va tenir certes facilitats que podien haver estat letals.
I tornant als fets incontestables des del punt de vista futbolístic, després de perdre el primer partit de Lliga, queden 123 punts en joc fins a final de temporada d'on poder-ne treure els 50 necessaris per a la salvació. Vull dir que aquells a qui l'equip els va agradar, que no llencin les campanes al vol perquè això no ha fet més que començar. I per aquells a qui no els va agradar l'equip, que no desesperin perquè queda molt camí per davant. I això no ho diu la ciència futbolística, ho diuen les matemàtiques.