Pel 70% dels lectors el Girona es mereixia la derrota contra el Nàstic

DDG Només 3 de cada 10 lectors que han votat al llarg del dia d'avui l'enquesta "El Girona es mereixia guanyar?" creuen que sí. En canvi la gran majoria penalitzen el Girona, en considerar que no va dominar el partit i que es mereixia la no victòria.

Tot i això, ahir el Girona va oferir una lliçó de com aprofitar al màxim les poques oportunitats de gol que va tenir. Veure el caseller del Girona a la classificació amb zero punts, a banda de fer mal d'ulls, provocava neguit i un cert nerviosisme als jugadors. Calia estrenar-lo com fos i ahir els gironins ho van aconseguir arrencant un punt del Nou Estadi, després que els locals s'haguessin avançat a la primera part. Va ser un punt suat i treballat, que va arrribar gràcies a la punta de la bota del peu de Peragón, aprofitant una pilota pentinada per Kiko Ratón per avançar-se a la defensa local. La imatge no va ser la de dimecres passat però en futbol ja se sap que el que preval per sobre de tot són els resultats, i un punt al camp del Nàstic sempre ha de ser un bon bagatge per al Girona. A més, l'equip va anar de menys a més i en la darrera mitja hora va dominar el Nàstic i va tenir, fins i tot, alguna ocasió per haver-se'n endut la victòria.

Veient el desordre al mig del camp en la derrota contra al Cartagena i com Matamala i Dorca havien posat els punts sobre les "is" dimecres a la Copa, Cristóbal va decidir avançar Gerard per darrere Ratón i resituar Peragón a la dreta, en detriment de Xumetra. La presència del capità allà li havia, en teoria, de donar més llibertat de moviments. A l'hora de la veritat però, l'aposta no va sortir bé d'entrada i Miguel Ángel, Bauzá i Morán van començar guanyant la partida al centre del camp gironí. A Cristóbal Parralo de tots és conegut que li agrada jugar la pilota, i ahir el Girona la va tocar i la va tocar, això sí, sense aquella sensació de perill constant que havia demostrat dimecres passat

Els papers es van canviar ben aviat respecte al partit de Copa i el Nàstic, a casa i amb el suport de la seva afició, va ensenyar que no era l'equip vulgar que havia caigut a Montilivi tres dies abans. En la primera ocasió de perill, els de César Ferrando es van avançar: Va ser en una acció on la banda esquerra sencera del Girona va permetre José Mari entrar fins a la cuina i centrar perquè Morán, venint des del darrere, només hagués d'empènyer la pilota a gol. El Girona, poc profund i tou per les bandes, donava massa facilitats i amb prou feines olorava l'àrea del porter Rubén Pérez. Prova evident d'això és que el primer xut a porta del Girona va arribar a trenta segons per a la mitja part. Per part local, tampoc és que el bagatge en xuts a porta fos millor, però la profunditat de Walter i Jose Mari i la mobilitat de Morán denotaven un perill que el Girona no desprenia.

A la represa va aparèixer la punta de la bota de Peragón per desviar per sobre de Rubén Pérez una pilota pentinada per Kiko Ratón entre els centrals i enviar la pilota al fons de la xarxa. I tot va canviar. D'una acció aïllada, el Girona en treia un gol. Una màxima que en tota la temporada passada no es va produir. L'1-1 va deixar tocat el Nàstic, a qui li van començar a entrar els nervis per tot arreu. I més davant els increïbles xiulets de la seva afició en el primer partit al Nou Estadi.

L'empat era bo, però una victòria encara ho era més i el Girona no hi va renunciar. En els millors minuts del partit, els de Critóbal van fregar el segon en un cop de cap de Gerard i un contracop mal conduït per Gabri. En el temps afegit, Dani Mallo va fer bona la confiança de Cristóbal i va desviar, in extremis, una rematada que semblava letal de N'Gal. Hauria estat massa injust.