Joan Morillo D´aventura en aventura

GIRONA | CARLES ROSELL S

erralada de l'Himalàia, any 2006. Amb 100 milles a les cames, Joan Morillo només pensa a tornar a Blanes per reposar. "No ho faré més", es repeteix. Un cop acabada la seva primera cursa d'ultra fons, una experiència "increïble", l'esforç l'ha deixat baldat i alhora convençut de no repetir-la en el futur. La seva intenció, ferma en un inici, fa un gir copernical. Tres anys després, l'atleta s'enfronta a un nou repte; una cursa de 230 quilòmetres.
Ell és Joan Morillo, nascut a Girona i veí de Blanes. Atleta amateur, ha fet de l'esport el seu dia a dia. "El meu cos necessita canya; treballo moltes hores en una oficina i quan surto només penso a moure'm", assegura. El gironí va atendre el Diari de Girona per explicar les seves sensacions abans de posar rumb a l'aventura.
Als seus 28 anys, i després d'haver dedicat bona part de la seva vida al futbol i al triatló, va decidir anar "al meu rotllo". A partir d'aquí, les aventures de Morillo no han fet més que encadenar-se, deixant experiències de tota mena per al record en un jove que mira al futur amb ganes d'iniciar nous reptes. Com aquell del 2006, la seva primera gran empresa. Va ser a l'Himàlaia. "Vaig assabentar-me que es feia una cursa d'ultra fons per un contacte. A partir d'aquí, em vaig moure per aconseguir espònsors i pagar així totes les despeses".
L'experiència va valer la pena: "Va ser increïble. Hi vaig anar amb un grup de persones que, a partir de llavors, s'han convertit en els meus millors amics". Físicament, les sensacions viscudes no van deixar-lo indiferent. "No hi ha paraules. Corríem en alçades que oscil·laven entre els 3.500 i els 4.000 metres, on notaves que et faltava l'aire. Pensava que no m'afectaria, però sí. Les passes cada cop eren més llargues, l'entrada d'oxigen més lenta...".
Un cop recorregudes les 100 milles, el gironí, exhaust, jurava no tornar a viure quelcom similar. "És el que té l'ultra fons", explica; "un cop acabes qualsevol prova, penses que ja no en faràs més. Ara, un cop et recuperes...". Dit i fet. Tres anys més tard, Joan Morillo es troba immers en la seva segona experiència en la matèria. Les raons? "No puc parar, sóc un apassionat de l'esport. Tota la vida que n'he fet. Necessito moure'm, no estar aturat. I l'atletisme em dóna de tot. Em fa sentir bé físicament; em permet viatjar, conèixer gent, créixer en l'àmbit personal...".
Així doncs, l'atleta iniciava dissabte un repte que el farà recórrer 230 quilòmetres repartits en 8 etapes en què passarà per Alemanya, Suïssa, Àustria i Itàlia. Es tracta de la Gore-Tex Transalpine Run, una cursa d'ultra fons per parelles que acumula un desnivell de 15.037 metres; una veritable prova de foc per a Morillo, qui ho encara amb la mateixa naturalitat de sempre: "Volem gaudir i acabar de la millor manera possible. Ara, sense preocupar-nos pel temps i la classificació finals. No vivim d'això; els que volen acabar els primers ja s'hi poden trencar el cap, nosaltres no. M'he preparat aquests darrers mesos amb un entrenament gradual, en el qual realitzava mitges maratons per arribar a to".
Després de 8 etapes, aquest arribarà al seu destí. Serà a Latsch (Itàlia), on Joan Morillo, en creuar la meta, segurament ja pensarà en allò de: "Prou, no ho faré més. Aquesta és l'última". La intenció segurament s'esvairà tan bon punt ja pensi en la propera aventura.