El Barça es conforma amb l´empat a Milà

REDACCIÓ Havia de ser un duel d'artillers entre dos dels millors 'nous' del món, el duel del morb. Ibrahimovic contra Eto'o, ambdós enfrontant-se als seus excompanys després de protagonitzar el canvi de l'estiu.

Tanmateix, Inter i Barcelona van empatar 0-0 i a Zlatan i a Samuel amb prou feines se'ls va veure, sobretot a aquest últim, l'única aparició ofensiva del qual es va produir a poc del final, quan va intentar sorprendre Valdés amb una innocent rematada llunyana.

Ibrahimovic, a qui l'afició interista va rebre d'ungles, no va fer gaire més: dos controls de certa dificultat després de sengles passis magistrals de Xavi que al final no va aconseguir rematar.

Amb tot, el conjunt blaugrana va merèixer els tres punts. Va poder golejar quan pitjor va jugar i amb prou feines va disposar d'ocasions quan tenia l'Inter tancat en el seu camp en la segona meitat.

El conjunt transalpí no va exhibir aquesta nit les virtuts que acostuma a tenir el campió del 'calcio' ni tampoc les que se li pressuposa a un clar aspirant a guanyar la 'Champions'.

El seu futbol aspre i rocós només va aparèixer a la segona part. En la primera, l'equip de Jose Mourinho no va tenir rigor tàctic i la seva fragilitat i indolència en la fase defensiva li podia haver costat el partit per poc que el Barça hagués estat una mica més encertat.

Els homes de Pep Guardiola van disposar en els quaranta-cinc primers minuts mitja dotzena de claríssimes ocasions (Messi per tres vegades, Ibrahimovic, Alves, Henry i Keita) per sentenciar el partit, ja abans del descans, però es va acabar emportant un escàs botí de San Siro.

En podien haver fabricat alguna més, però el seu futbol intermitent, anàrquic i trastabillat -res que veure amb el preciós i precís al que ens tenen acostumats- va fer perdre la possibilitat de deixar el partit sentenciat abans del descans.

Al Barça li va faltar velocitat, organització ofensiva i aquest futbol de possessió i posició on els extrems obren el camp i els centrecampistes arriben puntualment per ocupar l'espai.

L'Inter, arrossegat per l'ansiós Eto'o, pressionava molt a dalt al Barcelona per fer-lo dubtar a la sortida de la pilota. Aquest era el seu pla. Quan aconseguia dur-lo a terme, robava l'esfèric i sortia cap a la barraca de Valdés, però amb excessiva precipitació. Quan fracassava en l'intent, es replegava llavors amb lentitud, deixan al Barcelona contracolpejar sota la batuta del seu director, un eficient Xavi.


Un Barcelona més disciplinat i insistent es va bolcar després del descans sobre la porteria defensada per Julio César, però li va faltar fluïdesa per arribar amb claredat. Ibrahimovic va fallar en l'execució després d'un bon control, Messi i Alves es van destorbar a l'hora de rematar un xut creuat d'Henry i Stankovic va cometre un clar penal, en desviar amb el braç una pilota, que l'alemany Stark no va xiular.

Aquesta vegada, Iniesta no va ser el revulsiu durant el quart d'hora que va jugar. Zlatan i Samuel no van marcar. L'Inter va acabar tancat en la seva àrea, però avui tampoc va ser el dia del Barça.