Alan Baró: «El Girona em feia esperar massa i vaig veure que no interessava»

MARC BRUGUÉS | PAMPLONA De Darnius a Pamplona, passant per Alacant i sense fer parada a Girona. Alan Baró (Darnius, 1985) gaudeix aquesta temporada de Pamplona mentre somia que Camacho el cridi per saltar a la gespa del Reyno de Navarra. Enrere ha quedat un estiu on l'interès frustrat del Girona per Ángel Martínez va frenar el seu fitxatge. Alan ja és un rojillo més.

Com va la nova vida per Pamplona?
Doncs la veritat és que molt bé. Ha canviat tot molt pel fet de passar de l'Alacant a un filial. Els companys m'han ajudat molt i la ciutat és molt maca.
Com és un dia qualsevol d'Alan Baró a Navarra?
Entrenem força dies matí i tarda però quan tinc la tarda lliure, aprofito per estudiar i preparar el projecte que em queda per acabar la carrera d'enginyeria. També passejo molt amb la meva xicota i els dies festius els dedico a descobrir Navarra, que té uns racons preciosos.
I molt d'ambient de futbol, m'imagino...
Moltíssim! Vagi on vagi, sempre hi ha gent vestida d'Osasuna. Són molt a sobre de l'equip i també segueixen l'actualitat del Promesas.
Suposo que un altre exfiguerenc com Molo el devia ajudar els primers dies...
Sí, molt, sobretot a integrar-me. Jo estava acostumat a un vestidor veterà com el d'Alacant i ara resulta que aquí sóc un dels més grans. L'ambient és molt sa i hi ha jugadors que prometen molt.
El camí Girona-Pamplona el va encetar Pere Gratacós i el van seguir De Quintana i Àlex Fernández. Els va demanar referències?
Amb en Pere, el meu pare hi té contacte i quan va sorgir l'opció de venir, li vam preguntar a veure què. Ens ho va aconsellar.
I la pregunta del milió. Per què després de fer una bona temporada individualment fitxa per un equip de 2a B?
Jo tenia l'esperança de jugar a 2A però els equips que s'havien interessat per mi em donaven llargues i em feien esperar massa. Jo tenia por de quedar-me penjat i volia prendre una decisió l'última setmana abans de la pretemporada. Em va sortir aquesta opció, entre d'altres, i vaig creure que seria l'últim cartutx que tenia de ser en un filial i poder fer el salt. Aquest va ser el factor que em va fer decidir.
Seguint la màxima de fer un pas enrere per després fer-ne dos endavant...
Sempre hi ha aquest al·licient. Si ho fas bé tens el premi de pujar.
Parli'm del Girona. Hi va haver realment contactes?
Semblava que estaven interessats a fitxar-me i jo a anar-hi, per descomptat. Cada setmana em deien que esperés, que tenien altres jugadors en cartera i que no era una prioritat. Al final vaig entendre que no interessava i els vaig dir que me n'anava a l'Osasuna.
Sorprèn bastant perquè malgrat que Ángel era la prioritat no ha acabat venint cap pivot...
No ho sé. En això no hi entro. M'hauria agradat jugar al Girona però volia forçar la situació.
Qui el recomanà a Osasuna?
Feia temps que ja em seguien i els informes de Javier Unanua, amb qui vaig jugar a l'Alacant, els van acabar de convèncer.
L'objectiu del filial és pujar o només formar jugadors?
Formar futbolistes. S'està veient al primer equip, on gairebé el 50% són jugadors de la casa.
M'han dit que ja ha compartit vestidor amb Pandiani o Puñal?
Sí, sí. Vaig arribar sense intenció d'entrenar amb el primer equip a la pretemporada però a la segona setmana ja vaig jugar un amistós a Osca i després vaig fer l'estada de pretemporada a Itàlia.
Què em pot dir de Camacho...
Doncs molt bé. La realitat és que potser se'l coneix més a ell que alguns jugadors... Amb mi s'ha portat perfectament i m'ha donat l'opció d'entrenar. Espero que hi pugui tornar.