El Barça fa el que vol amb el Racing

A RITME BLAUGRANAEl Barça recuperava anit el lideratge de Primera Divisió. I ho feia amb una exhibició marca de la casa. A Santander, en una plaça teòricament complicada, els homes de Guardiola van destrossar l'equip càntabre a base de bon futbol i un gran encert de cara la porteria de Toño. Ibrahimovic, de nou golejador, Messi i Xavi van erigir-se en els millors futbolistes del quadre català.

SANTANDER | EFE/DDG
El Barça és una meravella. Diverteix i es diverteix. Juga i no deixa jugar. Toca, toca i toca a la caça d'un únic objectiu: el gol. Ja en poden haver caigut dos, com estar la llauna per obrir. El Barça insisteix fins a quedar exhaust; esgota tots els infinits recursos que posseeix per acabar amb la paciència del rival i encaminar qualsevol partit en la direcció desitjada. Va passar ahir a Santander, un dia després que Guardiola animés els seus a fer-ho millor.
I tant que ho van fer. I de quina manera. El xiulet inicial va regalar la pilota als catalans, que no la van deixar fins a l'hora d'anar a descansar als vestidors. Llavors, ja guanyaven per tres gols de diferència. El secret? Ben fàcil. Possessions infinites, mobilitat i una efectivitat espectacular. Va esborrar el Racing de sobre la gespa; un equip que va actuar d'espectador en els primers 45 minuts. Temps suficient perquè el seu rival d'ahir, el Barça, s'avancés i sentenciés el matx.
Primer va ser Ibrahimovic, que anotava el seu quart gol de la temporada. El suec va marcar de cap, com en la primera jornada, abans d'estavellar una pilota al pal. Poc després, Messi. L'argentí, extramotivat, tancava una jugada per a la galeria amb un xut col·locat després de desfer-se de dos rivals. Sense temps per reaccionar, els càntabres rebien una nova patacada. Ibrahimovic, de nou protagonista, assistia d'esperó per a Piqué, qui controlava dins l'àrea petita i batia un desesperat Toño.
Era el minut 26, i el partit ja era blaugrana. Tot i el 0-3 que reflectia el marcador, els de Guardiola van continuar fidels a la seva filosofia. Amb la pilota enganxada als peus, no van cansar-se de tocar, tocar i tocar. La possessió, fidel al que es veia sobre el terreny de joc, marcava xifres properes al 70 % de possessió. El Racing, tocat i enfonsat, va posar-hi més cor que qualsevol altra cosa, però no va gosar ni acostar-se a la porteria d'un Valdés inèdit. Abans del descans, fins i tot, Messi marcava el seu segon gol, però l'àrbitre el va anul·lar per fora de joc.
La represa deixava sobre la taula algunes conclusions interessants. La primera, les ganes enormes que té Ibrahimovic de demostrar la seva qualitat. El suec, en els primers compassos de la ?segona meitat, va semblar que queia lesionat després de torçar-se tot sol el turmell. Però poc després, tot i que Guardiola movia la banqueta Zlatan tornava pel seu propi peu al camp. Tot i això, el de Santpedor el va rellevar poc després per Pedro, per no córrer riscos innecessaris.
La segona: El Racing avançava la seva línia de pressió per ofegar el Barça en la sortida de la pilota, una de les seves millors armes. La tàctica poc efecte va provocar, ja que els blaugrana movien la pilota amb la força facilitat. No obstant, amb el marcador a favor i la insistència local, l'equip de Mandiá va guanyar terreny i es va acostar a l'àrea de Valdés. Fins que Messi va dir prou. L'argentí, el més destacat, tornava a posar les coses al seu lloc amb el seu segon gol.
A partir d'aquí, amb Leo a la banqueta i Iniesta i Márquez sobre la gespa, el gol del blanenc Óscar Serrano va ser l'única nota destacada. Una acció que poc va igualar una balança del tot desequilibrada en la primera part, quan la màquina blaugrana va funcionar de meravella.