DDG | GIRONA
Aquell 18 de juny del 2008, Migue no només marcava un gol. Era el gol el que valia un ascens. I no un ascens qualsevol. Endarrere quedava navegar per Primera Catalana, Tercera o, fins i tot, Segona B. Com també no arribar al miler d'espectadors, una cobertura mediàtica minsa i altres trets característics del futbol no professional. L'entrada a l'elit i formar part dels 42 millors conjunts d'Espanya obria les portes d'un nou món per al Girona, com també per a la ciutat. Rivals d'entitat, jugadors de renom, obres a l'estadi, més mitjans i més públic a les graderies són alguns dels ingredients que han cuinat aquesta aventura blanc-i-vermella a la cúpula del futbol.
Girona és en boca de molts, en part culpa per l'èxit del futbol. Ja ho era abans, ja que la ciutat mai ha deixat de ser una desconeguda. No obstant això, la presència de l'equip de la ciutat a Segona A ha facilitat que se'n parli encara més. Prova d'això és el reportatge que la revista de la Lliga de Futbol Professional publica aquest més. Un recull de sis pàgines dedicat a Girona, així com a l'entitat blanc-i-vermella. Un repàs a la història de la localitat i del club; un recull d'anècdotes, característiques i detalls que envolten el món gironí, ja sigui amb o sense pilota.
Il·lustrat amb fotografies de la ciutat, l'escrit situa Girona al mapa, com també n'explica la història, com també en destaca els racons més emblemàtics i característics. Així mateix, dedica unes línies al club. Parla de la seva fundació, com també n'enumera alguns dels futbolistes més emblemàtics. Domènec Balmanya, Fèlix Farró, Josep Puig o Isidre Salas en són un exemple. De la fita de l'ascens a la Segona Divisió A, com l'actual ampliació de la graderia de l'estadi de Montilivi, també se'n parla.
I tot, acompanyat per un recull gastronòmic que ofereixen Girona i rodalia. Restaurants com El Celler de Can Roca, el Massana, La Penyora, Le Bistrot, el Bulli i l'Albareda són degudament recomanats.