MARC VERDAGUER GIRONA
Fontajau. L'entrenament de l'Uni acabar de finalitzar i les dues jugadores més experimentades en la Lliga Femenina1de la plantillla es fan les fotos per a aquesta entrevista. Antoja té clar que es posarà on li digui Camps perquè "ellà sap com va això, hi esta acostumada".
Ja veig quina ha fet més entrevistes aquí.
Laura Camps: No, no. El que passa és que no tenim gaire atenció dels mitjans de comunicació i ella m'ha dit això perquè, per sort, almenys hi ha un club, el Salamanca, que sí genera molt seguiment mediàtic. Allà és normal que fagis entrevistes o vagis a la televisió. Per desgràcia en els altres clubs de Lliga Femenina això no passa.
Laura Antoja: Sempre en algun moment de la temporada, al principi sobretot, fas alguna entrevista. La teva presentació en el club, però una a l'any o un parell.
Ni amb el Rivas, ni amb el Cadí, ni al Saragossa ni al Barça amb qui va guanyar una lliga?
L.A. No, tot i que l'interès per la Lliga Femenina ha anat de menys a més en els últims anys i, a més, aquí a Catalunya tenim el Barça, que tira molt, el futbol, la resta d'esports i el femení va en últim lloc.
L.C. No ens importa que ens vingueu a molestar, mentre parleu de nosaltres ens està bé. Necessitem que se'ns pari molta més atenció. Si ho parlem a nivell de selecció, les noies han aconseguit èxits molt importants aquests últims anys i quí ho sap això? Els nois ara també han guanyat i tothom ho sap.
A Girona el bàsquet femení, tampoc té gaire ressò. Feia moltíssims anys que no hi havia un equip a l'elit.
L.A.Jo havia vingut a jugar sempre, des de petita, contra el GEIEG, aquí a Girona hi ha història de bàs quet femení, potser no a l'elit però sí que hi ha molta història. Fa il·lusió que una ciutat que ha treballat molts i molts anys pel bàsquet hagi assolit això i tu puguis participar-hi. És molt bonic.
Han jugat a mitja lliga, perquè ara un equip petit com el Girona?
L.C. Personalment, jo estic encarant els meus últims anys de carrera i feia molt temps que volia jugar a prop de casa. Em feia il·lusió, Girona és una ciutat molt bonica i em trobo molt còmoda en el club. El tracte és molt familiar, i nosaltres som així més "pagesotes" i ens agrada.
L.A. La ciutat sempre m'havia atret molt. Fem grans passejades quan tenim festa i el club és com m'esperava. Familiar, amb un tracte directe que m'agrada i em fa sentir bé i integrada en el projecte.
Anem a l'equip, si descompten algunes de les estrangeres, porten set o vuit anys a totes les altres....
(Riures) No, no.
L.C. Som dos grups. Un de més voltant els trenta anys i un altre de més joves.
L.A. La Petra (Stampalija) i l'Astou (Traore) en tenen 27 o 28.
El club va buscar tenir aquesta combinació de joventut i experiència. Els agrada?
L.C. La combinació és molt bona, el club va prendre una decisió molt intel·ligent. Necessites de les dues coses, no pots tenir un grup molt jove perquè podries pagar la inexperència però, per altra banda, necessites la joventut per la frescor en el joc i per tot el tema físic que ja no tenim la gent que estem per sobre els trenta.
Com veuen les joves?
L.A. Animades, amb moltes ganes, treballant. En el seu lloc, tenen moltes ganes de treure el cap, t'escolten, es deixen acompanyar, assesorar. Hem estat tres dies ara a Evisssa i el grup s'ha consolidat molt més, és important que entre la gent jove i la gent més gran no hi hagi distància. Ens portem molt bé fora de la pista.
La majoria de la plantilla ni ningú del club té experiència a la Lliga i vosaltres sí. Els haureu de fer entendre que això és diferent de Lliga Femenina 2?
L.A. Qui no entengui que és diferent de l'any passat, ho entendrà ràpid. No té res a veure. És un salt important que s'ha d'agafar amb respecte però no en serem conscient fins que no ens hi trobem. Intentem, si ens pregunten, aportar la nostra experiència.
L'objectiu és la permanència?
L.C. Per descomptat. Tot el que vingui després d'això benvingut serà, però de moment a buscar la permanència i a no patir.
A l'equip li falten centímetres per jugar a l'elit?
L.A. Sí, sobretot a la base (riu).
Físicament l'equip pot patir?
L.A. Si, en principi sí. Anem a veure com s'acaben de confeccionar totes les plantilles, però en principi pot ser un handicap tant en el joc interior com si ens trobem alers molt grosses. Però si sabem això ho hem de compensar.
Entre les dues sumen més de dues dècades a Lliga Femenina 1, Anna Caula (entrenadora) hi debuta. Qui mana?
L.A. Ella.
L.C. Ella, per descomptat.
Ho han dit molt ràpid.
L.C. Sí, Pots intentar dir alguna cosa si et demanen la teva opinió, però està molt clar que la que mana és ella. Sempre que vulgui disposar de la nostra experiència ho podrà fer.
L.A. Nosaltres som jugadores, ella entrenadora. A partir d'aquí ella sempre va per davant. En el seu càrrec, té més experiència. L'entrenadora sempre mana, que es vulgui assesorar, que vulgui preguntar... Nosaltres encantades, però ella mana. Jo ho tinc molt clar.
Com l'han vist?
Bé, bé, molt bé (riures).
L.C. Bé. el treball està sent molt bo. M'agrada molt com es comunica amb les jugadores, com pensa. Encara no la coneixem a la pista, a la lliga, com es relaciona amb els àrbitres... Ja ho anirem veient.
Serà l'única dona que entrena aquest any a Lliga Femenina 1.
L.A. Això és molt fort. Segueix sent la faceta que no acaba de funcionar. No sé per què, però a Lliga Femenina hi ha hagut, com a molt, una entrenadora per any.
L.C. I no cada any. De fet només n'hi ha hagut tres: la Carme Lluveras, la Sílvia Font i ara l'Anna. No pot ser.
Els havia entrenat mai una dona a LF1?
L.A. Sí, la Silvia Font al Barça.
L.C. No, mai.
És millor o pitjor?
L.C. És una pregunta complicada. Té els seus avantatges que l'entrenador sigui una dona, però això no vol dir que sigui un inconvenient que no sigui una dona.
L.A. El tema és que existeixin les mateixes possibilitats siguis home o dona. La clau està a saber si per ser dona et costa més arribar o no. Crec que hi ha homes que són molt bons entrenadors, però també hi poden haver dones que siguin molt bones i només n'hi ha una. Potser és que no se'ls dóna l'oportunitat.
Som a Fontajau. 5.040 cadires. En els seus partits hi poden haver-hi 500 o 600 persones...
L.C. Si hi arribem.
Complicat jugar aquí?
L.C. Relativament, per desgràcia estem acostumades a jugar en pavellons buits. No hem jugat encara aquí. Serà una mica fred però ens hi trobem en gairebé totes les pistes.
L.A. Seria ideal tenir pavellons més petits on sembla que hi ha més gent, però també ens agrada molt treballar en el dia a dia amb aquestes instal·lacions.
En una frase. Expliquin per què un gironí hauria de venir a Fontajau a veure els seus partits.
L.C. Que ens donin una oportunitat. Molta gent s'ha sorprès de veure'ns després de venir el primer cop i et diuen que no havien vist mai bàsquet femení i que s'hi han enganxat.
L.A. Que hi ha més nivell del que sembla, la gent té per descomptat que és un bàsquet de fa anys, però ha canviat molt i segurament es veuran molts partits ajustats.
L.C. Encara no fem esmaixades, però fem altres coses que han de venir a descobrir.
Quines?
L.C. Que ho vinguin a descobrir.
IMPRIMIR PÀGINA »
AUGMENTAR TEXT »
