El coratge de l´Argon és insuficient per imposar-se en la Lliga Catalana

ALFONS ARCAS OLESA DE MONTSERRAT Han hagut de passar vint-i-quatre anys perquè un equip gironí hagi tornat a disputar una final de la Lliga Catalana femenina. En aquella ocasió -temporada 85/86- va ser l'Adepaf de Figueres, mentre ara ha estat l'Argon Uni Girona, això sí, amb idèntic resultat: derrota.
Silenci absolut i màxima concentració en el trajecte entre Sant Andreu de la Barca -on l'equip va fer nit- i Olesa de Montserrat. Cap membre de l'expedició gironina volia parlar ni sentir la paraula victòria abans de començar la final, conscients que els esperava un partit difícil. Si per si sol ja era complicat, encara va empitjorar més quan a primera hora del matí la nord-americana Kiesha Brown feia saltar l'alarma amb unes molèsties que la deixaven fora del partit.
De sortida Caula va apostar per Antoja, Carbó, Bogicevic, Stampalija i Traore, que veien com després d'haver disputat els primers deu minuts el marcador era de màxima igualtat, 18-16. De moment la situació estava sota control, els nervis inicials ja havien quedat esborrats i oblidats, però malauradament el bloc d'Anna Caula veia com les locals aconseguien ampliar les diferències, primer fins als cinc punts, amb el 30-25 a 5.12, i posteriorment fins a una màxima de vuit amb el 38-30 amb què s'arribava al descans. Quedava encara tota la segona part per endavant i l'Argon tenia ja els primers deures per fer, però més enllà de fer-los i oblidar-se de l'encàrrec, va seguir acumulant matèria per estudiar, i a 4.49 per concloure el tercer període, l'Uni ja perdia de quinze, 49-34.
Havia arribat el moment clau. Era ara o mai. Tot i intentar-ho, l'Argon ja no va poder entrar dins del partit i satisfer l'afició gironina present ahir a Olesa de Montserrat. El darrer període va ser un voler i no poder, on les gironines varen arribar a perdre de divuit. No obstant això, el bloc gironí no va abaixar els braços i va lluitar fins a l'últim segon. A 5.14 per acabar, l'Uni Girona aconseguia escurçar les diferències per sota dels deu punts, 61-52, després d'un tripe de Laura Camps que obligava el tècnic local Lucas Mondelo a demanar temps mort i que per moments permetia al conjunt gironí somiar de nou amb el títol.
Al final, tot i posar-se a només quatre punts, l'Olesa aconseguia el triomf per 75-70, revalidava el títol de la Lliga Catalana i deixava l'Argon amb un sabor amarg, però amb la màxima il·lusió per debutar dissabte en la Lliga Femenina 1 a la pista del Perfumerías Avenida.