Superats en tot

MARC BRUGUÉS GIRONA Tradicionalment quan un equip queda eliminat de la Copa del Rei, tothom n'intenta relativitzar la importància. Ara bé, quan es perd 1-3 al teu estadi oferint una imatge fluixíssima, que frega el molt deficient, hi ha motius per a la preocupació. El Girona es va quedar amb les ganes de jugar contra un equip de Primera Divisió en els setzens de final de la Copa perquè va ser golejat, merescudament, per un Celta molt superior. L'aposta pels menys habituals no va funcionar i ni amb l'entrada de Kiko Ratón, Jordi Matamala i Brian Sarmiento a la segona part, el Girona va fer pessigolles al Celta. Ni una sola oportunitat de gol van crear els jugadors de Cristóbal Parralo ahir en un partit per oblidar, al qual li va sobrar més de mitja hora. Els aficionats que no van marxar amb el 0-3 al marcador van aprofitar els minuts finals per dedicar-se a demanar la dimissió del director esportiu Javi Salamero i a tribuna també es van sentir retrets cap al president, Josep Gusó. Mala peça al teler. I dissabte, primera final, anticipada això sí, de la temporada contra el Castelló.
Amb un onze ben poc habitual amb fins a cinc novetats, Cristóbal va voler donar una oportunitat a homes com Hèctor Simon, Manga o Rangel que estan tenint pocs minuts a la Lliga. La Copa és una altra història i malgrat que el premi fos gros, el Celta també va reservar els seus millors homes. Amb tot, els d'Eusebio Sacristán van ser els primers a manifestar-se, tímidament això sí, a la porteria rival.
El Girona, escalfat pel suport dels prop de 5.000 aficionats intentava que les peces noves s'acoplessin. Costava. La pressió dels jugadors gallecs asfixiava el tendre mig del camp gironí. I és que quan en un edifici falla la paret mestra, tot trontolla. Ahir no hi era Matamala i la superioritat del Celta era abismal. No obstant això, no hi ha res que justifiqui que el Celta marqui dos gols en tres minuts tot deixant gairebé sentenciada l'eliminatòria. Primer, en una rematada de Joselu en un córner en què ni Jorquera ni ningú van estar encertats. Dos minuts després, Michu, sol com un mussol, afusellava el porter bescanoní dins l'àrea davant la decepció de la parròquia local. La nova gespa no ha fet ?desaparèixer les massa habituals errades defensives.
Cristóbal Parralo va decidir no renunciar a la Copa del Rei i va donar entrada a Kiko Ratón, Jordi Matamala i Brian Sarmiento a la mitja part en el lloc de Chechu, Alberto Manga i Hèctor Simon. Ni així. Un gol en els primers compassos de la represa hauria ficat el Girona de nou al partit però res més lluny de la realitat. Un ràpid contracop, executat a la pefecció per Saulo va acabar amb totes les esperances gironines de posar emoció al partit. Quedava encara més de mitja hora per acabar el partit i el Girona ja llençava la tovallola.

L'atenció, a la llotja
El que es veia en la immaculada gespa va passar a un segon terme i l'atenció dels aficionats es va centrar a la llotja, on el director esportiu del club, Javi Salamero, i en menor mesura el president Josep Gusó, van sentir, per primer cop, clarament els primers crits demanant les seves dimissions. Ni el gol, a la sortida d'un córner, del central barceloní Dani Tortolero, va calmar els ànims. Un altre desastre a Montilivi s'havia consumat.