GIRONA | M.V.
La temporada 1993/94 Darryl Middleton jugava al Caja San Fernando, ja havien passat dos anys de la seva arribada per primer cop a Girona, i des de la distància va veure com el que acabaria sent el gran equip de la seva vida es jugava la permanència a l'ACB en un dramàtic play-off de descens contra l'Osca. Els gironins, que entrenava Iñaki Iriarte després de las sortida de Julbe amb la temporada ja començada, van guanyar l'Osca en una cara o creu que va enviar els aragonesos al pou del descens. En aquell Osca hi jugava un jove Lucio Angulo que aquest vespre (21.00), quinze anys més tard, serà una de les grans referències del Càceres que es trobarà el Sant Josep. Un altre equip amb una refèrència experimentada: Middleton.
El pas del temps, i la innegable categoria com a jugadors de tots dos, ha provocat que Angulo i Middleton s'hagin trobat molts cops a les pistes. Un cop consumat el descens d'aquell Osca, que tenia jugadors com David Solé o Larry Micheaux, Lucio Angulo no es va quedar fora de l'ACB. Era jove, però tenia prou qualitat. Va tornar a Saragossa, l'equip on s'havia format, on va jugar un parell de temporades abans d'encetar un etapa de set anys repartits entre dos dels grans de la lliga: Tau i Madrid. La temporada que Angulo arribava a Vitòria, Middleton tornava a Girona i quan l'aler aragonès deixava el Madrid per anar a l'Alacant el pivot de Queens era a Grècia. L'enèsim punt de trobada dels dos arriba ja en la part final de les seves carreres, Middleton havia tornat a Girona per jugar amb l'Akasvayu i s'ha acabat convertint en la referència que ha aguantat el projecte del Sant Josep en el seu renaixement a les lligues LEB. Un món que Lucio Angulo coneix des de la temporada passada,quan va arribar a Càceres.