JOSEP GUARDIOLA
En només 90 minuts el Girona FC va aconseguir ahir la primera victòria de l'actual lliga, sortir del descens i salvar el cap del seu entrenador. O sigui, d'aquella situació caòtica que s'entreveia des de l'eliminació de Copa, s'ha passat a un estat de certa gràcia, on haver caigut davant el Celta pot ser, fins i tot, beneficiós perquè l'equip es pugui centrar en la lliga. Sigui com sigui, l'equip ha aconseguit la tranquilitat necessaria per treballar amb crèdit com a mínim un parell de jornades. I això els anirà bé als jugadors i, evidenment al tècnic, que pot ser ho necessita més que ningú.
I m'atreveixo a dir que potser anirà bé per l'afició, tot i que ser que el públic, sempre té raó. Però potser aquesta temporada ja l'havíem començat tots plegats massa encaparrats amb l'entrenador. Que si no ha entrenat mai; que si en la única vegada que ho ha fet va baixar un equip a Tercera; que si no crida prou des de la banqueta; que si no col.loca bé els jugadors al campÉ.o sigui, futbol autèntic.
És clar que ningú recorda, i si ho recorda no ho diu, que l'equip no va poder comptar amb Chechu fins ja iniciada la lliga; que per jugar a davant poques opcions més hi havia que Peragón i Kiko Ratón, abans d'arribar Sarmiento; que l'argentí només ha jugat la segona part d'Osca i ahir (per cert amb quatre dels sis punts sumats); o que les alineacions s'han hagut de fer sense Calle. I aquests són aspectes importants, perquè en un equip com el Girona alguns noms propis són claus pel rendiment global. Més que si l'entrenador crida o no des de la banda.
