GIRONA | CARLES ROSELL
Desglossar en adjectius un equip com el Girona sol resultar un exercici no gaire complicat. Infinitat de vegades s'ha descrit el conjunt blanc-i-vermell com un grup rocós, defensiu; una plantilla contundent, directa, amb homes ràpids per banda i un "9" de referència. Així doncs, quan apareix quelcom inusual, una peça diferent a la resta de l'engranatge, sol despertar interès. I no pas poc. Així mateix ha aterrat Brian Sarmiento a Montilivi, un futbolista singular, que ja s'ha guanyat l'admiració de bona part de l'afició. Amb poques aparicions n'ha tingut prou per ficar-se el públic a la butxaca i, de passada, aportar el seu gra de sorra a la revifada dels de Cristóbal Parralo.
Cinc jornades de Lliga deixaven en evidència que l'inici de temporada blanc-i-vermell no acabava d'anar sobre rodes. S'acabava de caure a casa davant el Real Unión d'Irun (0-2) en un gris partit dels locals, que veien, impotents, com la zona de descens cap a la Segona Divisió B els engolia. A partir d'aquí, la cosa va canviar. No de cop, ja que la següent jornada la victòria tornava a escapar-se en el darrer sospir.
Però quelcom va canviar a Osca. I això que el Girona començava perdent, després d'un nou error de la defensa blanc-i-vermella, una de les assignatures pendents d'aquest equip. Amb l'1 a 0 en contra, l'expulsió de Peragón ennegria el panorama. Tot i això, en la represa, l'escenari va canviar per complet. Primer, amb el gol de Kiko Ratón. I després, amb l'entrada de Brian Sarmiento.
Als 19 anys, l'argentí, apodat "el nou Messi", demostrava el perquè del seu fitxatge. En uns minuts en va tenir prou per evidenciar que posseeix un futbol diferent al que el públic de Girona està acostumat a veure. Sarmiento és descarat, valent i agosarat; està dotat d'unes qualitats tècniques notables i, malgrat abusar en ocasions de l'u contra u, aporta una marxa més que l'equip i el públic agraeixen.
A Osca en va tenir prou amb uns minuts per rebre una passada mil·limètrica de Matamala i superar la porteria rival signant el seu primer gol amb la samarreta blanc-i-vermella. En la Copa, ja com a titular, no va evitar la desfeta contra el Celta, tot i mostrar una insistència incansable per mirar de capgirar una situació adversa. I dissabte, davant el Castelló, l'argentí, també en l'onze titular, posava en solfa el seu repertori en benefici d'un públic entregat.
Va aguantar 80 minuts sobre la gespa, però en va tenir prou per deixar alguns detalls de qualitat que l'assenyalen com un dels futbolistes amb més qualitat de la plantilla. Un jugador diferent del qual Cristóbal Parralo, si sap treure'n el màxim rendiment, en pot sortir beneficiat. Com també el Girona, que amb Sarmiento sobre el camp encara no ha perdut a la Lliga. Són només dues jornades, però els blanc-i-vermells ja sumen 4 punts de 6 possibles i encaren amb optimisme els propers compromisos.
Així ho creu Brian, que no amaga les ganes de liderar un equip que vagi escalant posicions: "Amb el triomf contra el Castelló comença una ratxa de victòries del Girona. Si juguem així estic convençut que estarem en boca de tothom perquè som capaços de guanyar equips com el Betis".
L'argentí n'està convençut, com també el vestidor, que guanya en credibilitat després de veure la llum al final del túnel. Set jornades han necessitat per deixar enrere els fantasmes, quallar una bona actuació i sumar la primera victòria de la temporada. I això, amb Sarmiento al camp, una peça diferent en un trencaclosques que, de mica en mica, encaixa.
