GIRONA | CARLES ROSELL
Qualsevol diccionari amb cara i ulls defineix el terme imprescindible com a allò o aquell "de què no es pot prescindir"; és a dir, objecte o persona del qual és impossible fer com si no existeixi. Quelcom o algú necessari, vital. A Montilivi, dos futbolistes del Girona porten penjada del coll l'etiqueta d'imprescindibles. Ho diuen els seus números i també el rendiment que han mostrat fins aleshores. Ho diu també la confiança cega de Cristóbal Parralo, que no dubta a utilitzar dues peces que, a dia d'avui, fan funcionar l'engranatge blanc-i-vermell a la perfecció. Estem parlant d'Albert Dorca i Jordi Matamala, dos veterans del conjunt gironí que fan del doble pivot el seu hàbitat natural.
Amb 630 minuts en Lliga, n'han tingut més que suficient per convèncer el tècnic de qui mana al mig del camp. Són els dos únics ?futbolistes de la plantilla que han disputat tots els minuts de la competició, ?demostrant que Cristóbal no barrina a l'hora d'escollir la línia de mitjos.
Amb un relleu a la porteria en només set jornades (Albert Jorquera per Dani Mallo), canvis constants a la línia defensiva, invents en els extrems i diverses parelles de ball per a Kiko Ratón (el davanter canari sempre ha estat el puntal de referència titular, però ha estat substituït en alguna ocasió), només el doble pivot s'erigeix com l'única zona del camp amb dos propietaris que no tenen cap mena de discussió.
Així, Albert Dorca i Jordi ?Matamala, malgrat l'existència de més migcampistes a la plantilla que ?poden ocupar la seva posició, han disputat la totalitat dels 7 partits de Lliga amb un balanç més que ?positiu. Jugant amb criteri, els dos "cervells" d'aquest Girona tallen, reparteixen, obren espais, ?organitzen... i també golegen.
Sense anar més lluny, dissabte passat a Montilivi, Dorca signava la seva primera diana a la Segona Divisió A. Un gol important, doncs va permetre als blanc-i-vermells adjudicar-se la seva primera victòria de la temporada (1-0 al Castelló), confirmant, a més, el bon moment pel qual travessa el migcampista de la Garrotxa.
Menció a part mereix Jordi Matamala. El capità, l'indiscutible jugador de Vilobí d'Onyar, demostra, una temporada més, que els seus 33 anys no són un obstacle per desplegar cada cap de setmana un repertori d'allò més nodrit pel bé del seu equip. El 6, que ja suma 3 targetes en el que va de curs, encara no ha vist porteria ?(l'any passat no va marcar fins a les acaballes, en el camp de l'Elx), tot i que ja ha donat alguna o altra assistència, com la d'ara fa dues jornades al camp de l'Osca per a Brian Sarmiento.
En definitiva, dos cracks que treballen a l'ombra, que de tant en tant es destapen amb algun gol, alguna assistència de llibre o bones accions que el públic agraeix. Són Albert Dorca i Jordi Matamala, els imprescindibles per a Cristóbal Parralo; dues peces que, temporada rere temporada, demostren que aquest Girona no s'entén sense ells sobre la gespa.