´Recordo que va ser una època de molta passió´

GIRONA | A.A.
Sota la direcció de Rafael Mora, l'AD La Casera va pujar a Primera Divisió el 1980 amb l'equip que aquell mateix any va ser campió estatal júnior. L'equip va salvar la categoria, però la marxa d'Anna Junyer i Roser Llop -dos puntals a la pista- al Picadero Barcelona i problemes en el club van fer que l'Adepaf es fes càrrec de l'equip a Primera Divisió. Va baixar la 81-82, tot i que el 1984 va tornar a pujar en la fase de Puerto Real (Cadis). L'Adepaf es va mantenir a dalt de tot fins que el 1990 Valvi va retirar el seu patrocini i la falta de recursos va provocar la desaparició de l'equip.

Com recorda l'època amb l'Adepaf a la màxima divisió?
Va ser una època molt especial, ja que vàrem aconseguir fer un grup que jugaríem juntes a cadet, júnior i posteriorment a sènior, on vàrem aconseguir pujar a Primera Divisió. Els records em diuen que va ser una època viscuda amb molta passió.
Ha evolucionat el bàsquet femení a les comarques de Girona?
El bàsquet femení ha evolucionat a tot arreu. De fet encara està progressant, sobretot tècnicament i tàcticament. A Girona, tenim el cas de la Marta Xargay, que ha fet tota la seva carrera a Girona i que aquest estiu ha fet un salt marxant a Salamanca. Pel que fa a equips, el simple fet de tornar a tenir un equip a l'elit demostra l'evolució del bàsquet femení aquí a casa. Però també hi ha molts altres clubs gironins que estant fent bé la seva feina. S'ha millorat i els resultats ho demostren.
Què n'espera, de l'Uni Girona?
Ha fet un equip bastant equilibrat. Si les coses van bé pot fer una bona temporada.
De què depèn el futur del bàsquet femení a Girona?
El més important és que es vagi treballant, cadascú amb les filosofies del seu club. Estaria bé, però, tenir més clubs a la Lliga Femenina 2.