CARLES ROSELL RIUDARENES
Un fort xàfec cau sobre Riudarenes i els jugadors, xops, corren a canviar-se als vestidors. Passen pocs minuts i sembla que la pluja permet una treva, moment en el qual Francisco José González Expósito (Puerto de la Cruz, 1976), més conegut per Kiko Ratón, apareix net i polit a punt per explicar com valora aquests primers mesos a Girona. Calen ben poques preguntes perquè el canari es deixi anar, parli sense embuts, i recongui haver-se adaptat "molt bé" al vestidor i a la ciutat, lamenti la marxa de l'equip i, de passada, resti importància als 3 gols que ha aconseguit fins al moment, xifra que li concedeix l'etiqueta de pitxitxi.
Em mirava l'entrenament de fa uns minuts i els veia treballar amb molta intensitat. Suposo que amb ganes de revertir aquesta dinàmica?
I tant. Vam fer un mal partit a Sòria, però la gent ha reaccionat prou bé. S'entrena al màxim, hi ha competitivitat i tothom vol jugar per aportar el seu granet de sorra.
Si en el col·lectiu la cosa no rutlla, en l'àmbit personal les coses sembla que li van força bé. Els tres gols deuen fer molt...
Sí, però en això hi té a veure una mica de tot. He arribat a un lloc nou i m'hi he hagut d'adaptar; tot i això les coses m'estan sortint bé, el tècnic em fa jugar i té confiança en mi, que ja és d'agrair. I pel tema dels gols, doncs també. N'he fet tres, però en podrien haver estat molts més veient totes les ocasions que he tingut.
S'han confirmat les seves expectatives?
Sincerament, abans d'aterrar aquí a Girona no sabia amb el que em trobaria, a qui fitxarien, quins jugadors es quedarien i quins marxarien... El que sí que vaig arribar és amb una idea molt clara: sé quines són les meves virtuds i quins els meus defectes. Sóc conscient que, si m'entreno al màxim, respectant els meus companys, em puc fer un forat a l'equip titular. Ara, tot queda en mans del tècnic...
Els tres gols que ha marcat han estat fora. Per a quan l'estrena a Montilivi?
Ostres, doncs espero que ben aviat. La veritat, no sé per què ha passat això. Sempre surto al camp, sigui quin sigui, pensant a lluitar i ajudar l'equip, qualitats que em caracteritzen. Si després tinc ocasió de fer gol o no, això ja vindrà. Però, sincerament, no és el més important per a mi.
Però no em negarà que ja deu tenir ganes de marcar a casa...
En tinc moltíssimes, de ganes. Sobretot després del que he arribat a fallar en partits com el del Cartagena, Real Unión... Totes les vegades que he jugat a Montilivi he gaudit de bones oportunitats però, per una cosa o altra, se m'han escapat. És una llàstima. Contra el Betis ho tornarem a intentar.
La seva situació el pressiona? Ho dic perquè és l'únic "9" de referència de l'equip; l'home que, teòricament, ha de fer gols sí o sí.
Una mica, sí; no l'enganyaré. És cert que tothom pot veure porteria, però són els davanters qui marquen la diferència amb gols. I per això estic aquí, per ajudar el Girona a sumar el màxim de punts possible. Tot i això, sempre em pressiono per treballar i donar el màxim. A partir d'aquí estic convençut que les coses acaben arribant. Puc estar millor o pitjor, però sempre intento aportar el meu gra de sorra.
Deia que és l'únic "9" perquè Calle encara no pot jugar. Com es porta amb ell?
Molt bé. És una llàstima que no pugui jugar. Haurem d'esperar al gener i llavors segurament ho donarà tot per aquest equip.
Ara que vostè és el davanter centre indiscutible, no li sabrà greu quan Calle pugui jugar?
Home, no ho sé; poc hi puc fer aquí (riu). Però tampoc ens pegarem per veure qui juga i qui no. Ens assemblem molt, això és veritat però... i per què no podem jugar tots dos junts? Tanmateix, també hi ha altres jugadors a la plantilla que, ara per ara, poden fer de punta. Peragón, Sarmiento, Gabri...
Ha encertat venint a Girona?
Sí. A la família (la seva dona i el seu fill) els agrada. Si ells s'han adaptat, jo també. A més, els companys m'han ajudat molt.
Se sent estimat per l'afició?
De moment sí... o almenys així ho penso. Saben com sóc, quines són les meves característiques; com també que sempre m'entregaré. I és que, si un s'esforça, la gent t'ho acaba agraint.
Acaba de fer 33 anys. És aquesta la seva última aventura?
A vegades a un li passa pel cap deixar-ho, sobretot quan les coses van malament. A més, hi ha ?jugadors que, a la meva edat i a Segona A, es plantejarien seriosament deixar-ho. Però, amb 33 anys, tinc mentalitat jove i m'agrada ?lluitar. Si no em fan fora penso donar guerra jugant a futbol allà on sigui.
