BARCELONA | EFE/DDG
I la primera derrota de la temporada va arribar en el partit oficial número tretze. Una derrota dolorosa per inoportuna i inesperada, però potser necessària perquè el Barcelona torni sobre els seus passos i recuperi l'essència del seu futbol, aquest exquisit futbol de pressió i toc que es torna vulgar quan no s'executa a la velocitat adequada.
El Rubin Kazan va donar la sorpresa al Camp Nou (1-2) contra un Barça menor que, en qualsevol cas, va tenir ocasions per guanyar el partit, incloses dues pilotes al pal d'Ibrahimovic i Touré Yaya en la recta final.
En qualsevol cas, l'arrencada del xoc ha estat premonitòria. Faltaven pocs minuts perquè comencés el partit i en el túnel de vestidors el blaugrana Piqué badallava mentre esperava, amb la resta dels seus companys, que el nou himne de la Champions sonés per megafonia per saltar al terreny de joc.
A aquella hora, les grades del Camp Nou estaven gairebé desertes. Res feia indicar en l'ambient que anit hi havia un partit important, importantíssim perquè el Barça deixés pràcticament resolta la seva classificació per als vuitens de final de la Lliga de Campions.
Les paraules de Guardiola, en la prèvia, advertint que el Rubin Kazan és un rival tan desconegut com perillós i reclamant el suport del públic semblaven haver caigut en sac foradat. Encara no s'havien complert dos minuts de joc i un obús del desconegut Ryazantsev des de la frontal donava la raó al bo d'en Pep i feia saltar la banca en les cases d'apostes.
0-1. Ni Kurban Berdyev, el peculiar tècnic del Rubin, havia somiat un guió així per al partit, un duel que se li ha fet molt costerut al totpoderós Barça i que no va aconseguir capgirar.
A partir del gol, és cert, els blaugranes van traçar un pla de persecució implacable a la porteria defensada per Ryzhiko. Ibrahimovic, Alves, Pedro, Iniesta i Xavi van generar mitja dotzena d'ocasions en mitja hora, però el Rubin tampoc no va patir en excés.
Els blaugranes, amb un joc poc fluid, arribaven a l'àrea visitant gairebé per inèrcia. Però faltava una mica més de mobilitat a dalt, una marxa més per desbordar la defensa russa en els metres finals, una major dosis de determinació en cada remat a porta.
A més, el conjunt rus, contrarestava l'assetjament dels locals, llançant ràpids contraatacs que obligaven el Barcelona a recular quan semblava que més estava atacant. Amb Kaleshin i Ryazantsev, dos futbolistes que van mostrar-se molt actius per les bandes, Domínguez sol·lícit cada vegada que el seu equip ho necessitava de boia i Semak al comandament de les operacions fins que va haver de marxar lesionat al tall del descans.
Bé és cert que, després del gol, el Rubin no va acostar-se amb claredat a la portera de Víctor Valdés (excepte en un tímid llançament de falta del Chori Domínguez) però sí que va incomodar, amb les seves bones intencions, els homes que dirigeix Josep Guardiola en diverses fases d'aquest primer temps.
Només un parell d'accions de l'argentí Leo Messi (de nou absent com ja va succeir a València) en la recta final de la primera meitat van semblar reactivar el Barça i despertar el públic, però va ser Ibrahimovic qui just després de la represa va baixar amb el pit l'enèsima passada magistral de Xavi per afusellar amb un cop de dreta Ryzhikov (1-1).
Els locals semblaven animar-se amb el gol. Pedro i Messi van estar a punt de capgirar al partit, però el Rubin Kazan va tornar a torçar les coses en l'única arribada clara de què va gaudir després de tornar dels vestidors; un contraatac conduït per Domínguez que Karadeniz va culminar a velocitat de vertigen poc abans de la mitja hora (1-2).
En l'últim quart d'hora, el Barça ho va intentar amb moltes ganes i poc temperament, però la volea d'Ibrahimovic i el cop de cap de Touré van estavellar-se en els pals per desencís de la graderia. Al final, primera ensopegada oficial de la temporada.