L´Argon s´emporta un ruixat a València

ARGON UNI GIRONASegona derrota de l'Argon a la Lliga Femenina davant d'un Ros Casares que va exhibir un potencial ara mateix inabastable per l'equip d'Anna Caula. Un parcial de sortida de 19-0 ja ho va deixat tot dat i beneït abans que s'acabés el primer quart. El que va venir després només va servir per evitar que la sagnia fos més gran i per conjuntar un equip que, a partir d'ara, ja afrontarà la "seva" lliga.

ALFONS ARCAS VALÈNCIA. A València ahir al vespre no plovia. Bé, sí que ho va fer en un punt de la ciutat molt concret: a l'interior del pavelló de la Font de Sant Lluís. Allà l'Argon va rebre un autèntic ruixat del Ros Casares, vigent campió de la Lliga Femenina i que aquesta temporada no ha notat la crisi per formar una plantilla que, una vegada més, opti a guanyar l'Eurolliga. Entre l'expedició de l'Uni Girona tothom era conscient que esgarrapar la victòria era pràcticament una utopia, com també sabien que és a partir d'ara, un cop ja s'ha jugat a Salamanca i a València, quan comença realment la seva lliga. El ?desenllaç a la Fonteta no va provocar sorpreses i ara, a partir d'aquí, Anna Caula necessita recuperar jugadores (ahir ni Camps ni Brown van viatjar per lesió, i a més a més, Traoré i Antoja van jugar sense estar al 100% i Stampalija va aturar-se a la segona part per precaució en notar unes molèsties físiques), conjuntar-les i sumar contra aquells rivals que també lluiten per la permanència.
Feia la sensació que l'Uni havia aterrat en una pista on el bàsquet que s'hi practica és d'una altra galàxia. Si no, com s'explica el fulminant 19-0 d'inici, que ja ho va deixar tot gairebé dat i beneït abans d'acabar-se el primer quart. L'Argon no va anotar fins a 3:52 per acabar els primers 10 minuts, en una acció d'Anna Carbó. No és que l'equip d'Anna Caula s'ho mirés, el problema era que el rival era una piconadora. Allò que, popularment, se'n diu voler i no poder.
El 27-8 amb què es va iniciar el segon quart maquillava una mica la gran superioritat del Ros Casares. L'Argon va aconseguir tallar ni que fos mínimament l'hemorràgia i el joc va ser més igualat. El partit estava trencat, però com a mínim les gironines van firmar un segon parcial digne (20-13) que els va permetre arribar al descans amb un 47-21 a l'electrònic. Atenció a la valoració dels dos equips al descans: Ros Casares (74)-Uni Girona (2).
A la represa el guió no va canviar. L'Uni hi posava coratge, treball i il·lusió, però novament tornava a topar contra un mur infranquejable. Milton, De Souza i Aguilar eren un autèntic malson i encara sort que Valdemoro i Palusna, lesionades, eren baixes sensibles en el bloc valencià. En els darrers minuts del tercer quart les gironines van oferir bones accions dins la pintura, que permetien a l'Uni anar-se'n a un 63-36 a 10 minuts pel final.
Aquest darrer parcial, amb tot decidit, va ser un intercanvi de cistelles constant, que fins i tot va acabar dominat per les gironines (16-17) per deixar la diferència final en 26 punts favorables al Ros Casares. València ja és història. A partir d'avui Anna Caula i les seves jugadores ja han de pensar en la visita de l'Hondarribia, que ahir va perdre a casa seva, el proper diumenge a Fontajau.