Minut 37 de la segona part. 0-1 al marcador d'El Helmántico a favor d'un Girona que no passava per gaires patiments i que es veia capaç de guanyar. Però va arribar la jugada del partit. Una passada entre línies deixa sol el jugador local Linares davant d'Albert Jorquera quan ho tenia tot de cara per marcar. El de Bescanó va treure una mà miraculosa, va deixar la pilota morta, i va anar-la a buscar, amb la mala fortuna que el davanter local també va intentar rematar-la. El resultat va ser nefast per al gironí. Jorquera va rebre un fort cop a la cara que el va deixar estès inconscient damunt la gespa, i de seguida tant Linares com el defensa del Girona Migue van adonar-se de la gravetat de la situació i van demanar l'entrada de les assistències amb celeritat. De cop a la grada es va fer el silenci, en veure que el porter visitant no es recuperava i era retirat en llitera. Al principi s'havia empassat la llengua, però la ràpida intervenció dels metges va evitar un mal major. Jorquera recuperava la consciència camí de l'hospital Virgen de la Vega. La tranquil·litat arribava quan els doctors veien que el futbolista responia bé a les seves preguntes i que es mostrava calmat.

L'expedició del Girona va emprendre camí cap a casa en autobús però el porter es va quedar a l'hospital, on se li va practicar un escàner, que va superar. A la nit s'estava pendent de saber si ja rebria l'alta o si pel contrari hauria de passar la nit en observació. En qualsevol cas, avui se l'espera a Girona perquè hauria de tornar en un vol al migdia.

Quedaven uns 8 minuts de partit, el Girona perdia el porter i no podia entrar Mallo perquè Narcís Julià ja havia esgotat els tres canvis. Tocava una elecció difícil: escollir quin dels 10 jugadors de camp que hi havia sobre la gespa havia de col·locar-se sota els pals per intentar mantenir el resultat. Kiko Ratón no s'ho va pensar dues vegades. Va enfundar-se la samarreta de Jorquera, va posar-se els guants i fins i tot va tenir la serenitat de demanar als seus companys que "no deixeu xutar gaire el Salamanca a porteria". Dit i fet.

El partit es reprèn. Els castellans saben que tenen una oporunitat d'or per salvar els mobles i es dediquen a penjar pilotes a l'àrea del Girona. Cap problema. Ja fos per dalt o per baix el canari es va mostrar infranquejable. Ni els sis minuts que va afegir l'àrbitre el van espantar. Com tampoc la darrera ocasió de l'equip local, en el darrer sospir. La pilota va quedar morta dins l'àrea petita, un davanter del Salamanca va xutar i Kiko allargant la mà i la cama vés a saber com, va evitar el gol. I el Girona ho va celebrar.