Un miler d'incògnites acompanyaven la inauguració de l'era Narcís Julià, l'etapa que, en teoria, havia de reconduir un equip a la deriva. Tota la setmana parlant del 4-4-2, de les possibles variants, i el tècnic llençava la seva primera aposta sobre la taula amb una alineació diferent de la que s'havia vist durant aquesta temporada. Kiko Ratón, el "9" habitual, desapareixia de la pissarra; s'apostava així per dos homes en punta ràpids, petits i murris. Peragón i Sarmiento eren els encarregats de bregar, lluitar, robar... i marcar. Se'n sortirien?
Sí, se'n van ensortir. I de quina manera. El Girona va defensar amb ungles i dents el gol de Moha i, per si no fos poc, va donar més dimensió èpica a la victòria després de jugar els últims 10 minuts amb un home menys i Kiko Ratón jugant de porter, després que Jorquera hagués d'abandonar el camp inconscient amb el capítol de canvis visitants complert. Sota una pluja intensa, el Girona se'n van sortir, i la primera victòria de la temporada lluny de Montilivi va arribar. Jorquera va haver d'anar a l'hospital i es va quedar en observació, però del patiment inicial es va passar a la tranquil·litat quan va recuperar la consciència dins l'ambulància.
D'entrada el Salamanca va sortir més endollat en els primers compassos i ja va ensenyar les urpes al Girona, mostrant que, si es volia guanyar al Helmántico, calia suar cadascun dels 90 minuts que quedaven per endavant. Els catalans no hi eren; deixaven fer a un equip, el local, del qual aviat es va apoderar la ressaca de la Copa. En 10 minuts, el Girona despertava i, de la mà dels seus dos homes d'atac, els més actius en els primers 45 minuts, va donar el seu primer avís. Una passada llarga de Chechu la va rebre Peragón a l'àrea i, una mica forçat i davant la sortida de Biel Ribas, enviava una fluixa vaselina que va poder treure un defensa del Salamanca. La primera, tot i que sense ser de perill clar, ja era al sac. Set minuts després, una de nova. Jugada per la banda dreta que Moha no va saber aprofitar en enviar la pilota al cos d'un defensa.
No feia mala pinta el Girona; ben posicionat sobre el camp, deixava per a la galeria un xic més de pressió que en els anteriors partits. Coneixia la importància de puntuar, la urgència per obtenir un resultat positiu. Els jugadors anaven al xoc, es deixaven de romanços i, tot i que sense gaire fluïdesa, mica en mica van anar apoderant-se de la pilota i fent despertar les primeres queixes del públic.
El Salamanca apareixia a estones. A partir de la mitja hora va prémer l'accelerador, però no va gaudir de cap clara oportunitat. Sí que la va tenir Sarmiento, molt actiu abans del descans, que s'inventava una vaselina a l'àrea que sortia fregant el pal. Dos minuts més tard, era Peragón qui aprofitava un contraatac, la millor arma d'ahir dels gironins, per estavellar la pilota a la xarxa lateral de la porteria. El madrileny encara va tenir temps per treure petroli d'una sacada de banda; el seu llançament va anar a parar al travesser, instants abans que Lizondo Cortés xiulés uns minuts de treva.
Tant picar pedra havia de tenir, per força, una bona recompensa tard o d'hora. Així va ser quan, als set minuts de la represa, Moha rebia una passada a l'esquena de la defensa salmantina. L'extrem, més ràpid que el seu defensor, va plantar-se sol dins l'àrea i, amb un xut creuat, signava el primer gol de la tarda per a un Girona superior. El mateix equip que, pocs instants després, i de les botes de Peragón, tornava a posar a prova Biel Ribas amb un xut llunyà. El porter local se'n va fer un tip de refusar pilotes a córner, doncs els blanc-i-vermells, més endollats, van gaudir de bones ocasions per ampliar l'avantatge.
Oliva, descontent, va moure la banqueta, donant entrada a Perico i Linares. Aquest últim, només trepitjar el terreny de joc, enviava un cop de cap llepant el cap de la porteria defensada per Jorquera. Els mateixos protagonistes van aparèixer més tard quan el de Bescanó salvava els seus amb una mà salvadora a xut de Linares, que es plantava sol dins l'àrea. Una jugada en la qual el porter va haver d'abandonar el terreny de joc a causa d'un fort cop, situació que va situar Kiko Ratón sota pals en haver esgotat el Girona els tres canvis. El canari va saber aguantar el ruixat, meteorològic i local, doncs el Salamanca va apretar fins a l'últim sospir. La sort, aquest cop però, va somriure al Girona.
