Barça i Madrid no afluixen el ritme

BARCELONA | EFE/DDG Barça i Madrid no afluixen. Ahir van fer els deures i, una jornada més, es mantenen al capdavant de la classificació només separats per un punt. Mentre els blancs s'emportaven el derbi madrileny, els de Guardiola golejaven el Mallorca al Camp Nou.
Amb un onze inèdit i un futbol impersonal el Barça va acabar amb una ratxa de dos partits sense guanyar. Va ser en un enfrontament per oblidar: per al Mallorca pels tres punts perduts, per als blaugrana, que no van desplegar precisament el seu millor joc, i per al públic del Camp Nou, que a més de presenciar un pobre espectacle va haver de suportar el fred i el vent d'una nit desagradable.
Gregorio Manzano havia preparat amb més cautela de l'habitual el seu desplaçament al Camp Nou, col·locant Webó com a única referència a dalt i Borja Valero més en tasques de contenció al centre del camp que de segon punta. El que l'entrenador del Mallorca no sabia és que Guardiola li facilitaria la feina deixant a la banqueta gairebé totes la seva estrelles.
En una decisió desconcertant, el tècnic blaugrana va prescindir d'inici de Messi, Iniesta, Xavi i Alves i va alinear un mig del camp amb més múscul que talent (Busquets, Touré i Keita).
La revolució del de Santpedor no va aportar ni més solidesa ni més espurna a l'equip, sinó que simplement va desvirtuar l'inconfusible estil Barça. I si l'equip no va naufragar per complet va ser perquè el seu rival tampoc va estar a l'alçada i perquè, per aquells misteris del futbol, ahir sí que va tenir el ganxo que li va faltar contra l'Osasuna i el Rubin Kazan.
El Barcelona no jugava a res quan, als deu minuts, Pedro va recollir una passada de taló d'Ibrahimovic per batre per sota Aouate. El mateix Pedro n'anotaria un de segon, poc abans del descans, en una triple ocasió en la qual ell mateix, Henry i Busquets van estavellar-se amb el cos d'Aouate. Henry, que no marcava des del 2-6 del Bernabéu de la temporada passada, va fer el tercer uns minuts després.
L'equip de Guardiola va disfressar així d'eficient resultadisme una mediocre primera part, en la qual al Mallorca, ben posicionat sobre el terreny de joc, aplicat en la pressió i correcte en la circulació, li va faltat més contundència darrere i més ambició ofensiva per posar en veritable compromís el seu rival.
De fet, els balears van arribar a empatar l'enfrontament (1-1) gràcies a un cop de cap de Nunes a la sortida d'un servei de córner, després d'un mà a mà de Webó amb Valdés que el porter català va enviar a córner. No obstant això, l'empenta de Martí, Valero i Suárez al centre del camp no va traduir-se en cap clara ocasió més.
Guardiola, en un acte de reflexió, va donar entrada a Messi i Xavi just després de la represa, però el partit ja estava massa lleig perquè dues de les figures del Barça li canviessin la cara. Manzano també va voler contribuir que es veiés una mica més de futbol donant entrada a Castro i a Keita.
Massa tard. El partit havia entrat en una dinàmica anodina que només va trencar algun detall d'Ibrahimovic, que va lesionar-se en la jugada en la qual va forçar el penal que transformaria Messi en el 4-1. Amb el partit ja totalment sentenciat, el Mallorca va disposar de dues ocasions; en la segona Keita no va perdonatr en el temps afegit, quan va aprofitar una badada de la defensa blaugrana per maquillar el resultat.