El 77% dels lectors aprova el nou entrenador del Girona

DDG El 77% dels lectors que ha votat l'enquesta "Li agrada la nova estratègia de Narcís Julià?" ha respost afirmativament, mentre que el 15% ho ha fet negativament, mostrant desconfiança amb el nou entrenador de l'equip gironí, Narcís Juliià. Per contra, el 8% no s'ha posicionat.

La reacció continua

A Salamanca, set dies enrere, es va haver de patir gairebé un quart d'hora jugant amb 10 i Kiko Ratón de porter per la lesió de Jorquera per mantenir, en un final èpic, el 0-1. Ahir el Girona va sumar la segona victòria consecutiva, però també va ser heroica, perquè després d'haver-se avançat 2-0, el gol de Mussacchio a 18 minuts del final retallava distàncies i feia presagiar un darrer tram de partit no apte per a cardíacs. Amb el Vila-real B collant de valent buscant l'empat, el Girona defensant-se com podia i, la grada, satisfeta i amb més gent que mai, Xumetra va matar el partit amb el 3-1 definitiu en el descompte. Jo ho va dir irònicament una estona més tard Narcís Julià a la sala de premsa: "si seguim patint així no sé si arribaré a final de temporada".
Diego Armando Maradona és del Girona. I no pas perquè sigui l'ídol de Brian Sarmiento sinó perquè la màgia de l'astre argentí, heredada generació rere generació, ha arribat a les botes de Jordi Matamala. En la seva època al Sevilla, Maradona va instruir un jove Javier Pineda i aquest va fer el mateix amb David Cañas quan van coincidir al Getafe. El central andalús ha passat el secret a Matamala i, ahir, el de Vilobí d'Onyar va posar a la pràctica el llançament de l'escola del 10. Matamala va obrir el marcador amb un magistral llançament de falta i, a la segona part, va col·locar la pilota al cap de Tortolero perquè fes el segon. L'estrena de Narcís Julià a la banqueta de Montilivi va ser perfecta, fins i tot també per la dosi de patiment fins que Xumetra, a la contra, va matar el partit. I això que hi va haver encara més ingredients com ara un gol anul·lat a Bernaus per un fora de joc inexistent, o un gol fantasma de Sarmiento que Pino Zamorano no va concedir. Però havent guanyat el Vila-real B, d'aquestes dues accions, avui, ja no se'n recorda ningú.

Endollats des del minut 1
Mossegar de bon començament. Aquesta era la consigna de Narcís Julià als seus jugadors davant un Vila-real B que se les prometia felices damunt la catifa de Montilivi. Els joves talents del planter groguet van exhibir detalls de gran qualitat que els deparen un futur pròxim a Primera sí, però a Segona A no sempre n'hi prou amb la tècnica individual i el conjunt castellonenc va caure de ple a la trampa de Narcís Julià. Amb dues setmanes només a la banqueta, l'entrenador gironí ja ha deixat clar que cal tornar als orígens i oblidar-se de l'espectacle per començar a escalar posicions i sortir del pou. El magistral llançament de falta de Matamala encarava un partit que Peragón i Sarmiento podrien haver posat encara més coll avall pel Girona si haguessin estat més fins davant de Juan Carlos.
De ben segur que Julià havia advertit els seus homes del perill de l'imprevisible arbitratge de Pino Zamorano. El col·legiat va encendre ben aviat els nervis dels aficionats amb tres targetes als locals i dos gols anul·lats a Bernaus i Sarmiento. Aquest últim va indignar l'argentí, que reclamava que la seva rematada, a mig metre de la línia de gol, havia entrat. Les decisions de Pino havien encès per primer cop l'estadi, que feia molts mesos que no rugia com ahir.
No valia refiar-se. I el Girona no ho va fer. Malgrat que per qualitat individual els visitants evidenciaven la seva superioritat, la Segona A es decideix molt sovint per accions a pilota aturada i aquest era un aspecte poc explotat pel Girona. Fins ahir en què, després de fer l'1-0 de falta directa, el Girona ampliaria l'avantatge gràcies a un cop de cap impecable de Dani Tortolero a la sortida d'una falta servida, com no podia ser d'una altra manera, per Matamala, tocat per una vareta màgica.
Quedava temps. Massa. I el Vila-real B va posar emoció al partit després d'una acció en què la defensa gironina no va ser prou contundent i va permetre a Mussacchio enviar la pilota al fons de la xarxa. El gol visitant complicava la vida a un Girona a qui Narcís Julià demanava a crits des de la banqueta que no abaixés els braços. Calia serrar les dents i aguantar com fos el resultat. Apel·lant a aquell esperit de Salamanca que va permetre posar la primera pedra de la reacció. El Girona, però, reculava i reculava i l'empenta del Vila-real B no feia gens bona pinta. El patiment arribava definitivament a l'estadi.
Van ser uns minuts d'infart amb un parell de clares ocasions per empatar dels visitants fins que un contracop de llibre entre Moha i Kiko Ratón el va culminar Xumetra i va fer desbordar l'eufòria entre els més de cinc mil espectadors de Montilivi. L'efecte Julià segueix més viu que mai i ja s'han sumat gairebé tants punts en només dos partits (6) que Cristóbal en 9 (7).