BERLÍN | RODRIGO ZULETA/EFE
L
a cara oculta del porter Robert Enke, marcada per reiterades depressions clíniques, ha sortit a la llum després del seu suïcidi, que fa que ara bona part de la seva carrera i de la seva biografia sigui vista des d'una altra òptica. "Des d'ahir a la nit ens preguntem per què?", va dir el president de la Federació Alemanya de Futbol, Theo Zwanziger. Pel que sembla, ni en la selecció alemanya de futbol ni en el seu club, el Hannover 96, hi va haver ningú que intuís la difícil lluita que protagonitzava Enke almenys des de 2003 amb una depressió.
Per tot això, la seva mort, ocorreguda dimarts a la nit, va agafar per sorpresa gairebé tothom. Se sabia que Enke, el 2006, havia patit un cop dur després de la mort de la seva filla Lara, als dos anys d'edat, per un problema cardíac congènit. No obstant això, gairebé tots pensaven que Enke havia superat aquest revés i ell mateix havia dit que l'adopció d'una altra nena, Leila -que té actualment vuit mesos- li havia tornat l'alegria de viure. Ahir el seu metge, Valentin Makser, i la seva vídua, Teresa Enke, van revelar la llarga lluita contra la depressió que va viure Enke i que va acabar perdent dimarts a la nit en llançar-se contra un tren.
L'exporter del Barça i del Tenerife a la Lliga espanyola havia estat per primera vegada en tractament el 2003, després del seu pas pel Barcelona i el Fenerbahce d'Istanbul, que havia generat en ell una por patològica al fracàs. Va ser determinant per a ell l'experiència turca, on els mateixos aficionats del seu equip van criticar-lo i van llançar-li objectes i això va provocar el seu adéu.
Makser va indicar que després d'aquest primer tractament hi havia hagut una recuperació, recolzada en part per l'èxit que tenia al Hannover 96. "Després, fa sis mesos, Robert va tornar al meu consultori. Estava patint una altra vegada fases depressives que fins i tot van arribar a apartar-lo d'alguns entrenaments", va dir el metge. Semblava que en les últimes setmana hi havia hagut un procés de recuperació, Enke havia tornat a entrenar i a jugar i havia estat una altra vegada a la porteria del Hannover 96 en les últimes dues jornades de la Bundesliga.
El porter va rebutjar la possibilitat d'internar-se per sotmetre's a un tractament més intens i sempre es va preocupar que el seu cas no es conegués públicament per por de perjudicar el seu futur esportiu i també per por que que l'Oficina de Família li tragués la custòdia de la seva filla adoptiva Leila, de vuit mesos d'edat. En una carta de comiat, segons Makser, el jugador va demanar disculpes a la seva família i als qui havien tractat la seva malaltia per haver-los ocultat als últims dies el seu verdader estat per poder avançar els seus plans de suïcidi. "Fins i tot el dia del suïcidi em va trucar i em va assegurar que estava millor", va dir Makser.
Teresa Enke va dir que havia procurat estar al costat del seu marit en les seves fases depressives. "Era complicat, però ja havíem passat per moments molt difícils a Barcelona i Istanbul i havíem aconseguit sortir-nos-en amb l'ajuda del doctor Makser", va dir la vídua del porter.
