BARCELONA | EFE/DDG
El vicepresident Joan Franquesa va presentar ahir la dimissió com a directiu del FC Barcelona enviant una carta de renúncia al president Joan Laporta, dos dies abans de celebrar-se una junta directiva a Perpinyà, en la qual es coneixerà una reestructuració de la junta directiva que afectava l'ara exdirigent, a qui s'havien de limitar les funcions. La dimissió de Franquesa és la quinzena de l'era Laporta, des que el president es va fer càrrec del Barcelona al juny del 2003. El principal motiu de la renúncia de Franquesa han estat les discrepàncies que ha mantingut amb el màxim dirigent, amb qui l'unia una gran amistat fins i tot abans d'entrar a la junta, encara que no es descarta que pugui haver-hi qüestions personals i laborals que l'hagin empès a adoptar aquesta decisió, ja que ha estat pare de bessons fa uns dies.
Joan Laporta ha apostat fort per una línia de successió en les eleccions de l'any que ve. Ha declarat obertament les seves preferències pel catedràtic Xavier Sala i Martín, que s'ha erigit en futur líder de la junta continuista, mentre que Franquesa, que en el seu moment es va posicionar per abanderar aquesta opció, donava suport a un altre dels vicepresidents, Jaume Ferrer. El grup de directius que van impulsar Ferrer per conduir la junta continuista a les eleccions del 2010 ha estat objecte d'intensos atacs des de dins del mateix consell, dos dels quals han portat a la ruptura entre els dos grups. El primer d'aquests es va produir fa unes quantes setmanes quan es va conèixer que el director general del Barcelona, Joan Oliver, havia espiat quatre vicepresidents (Joan Franquesa, Jaume Ferrer, Joan Boix i Rafael Yuste), tots ells, potencials aspirants a precandidats a les eleccions del 2010.
Una vegada superada aquesta crisi generada pels espionatges, Joan Laporta va informar en la comissió delegada del club passada que desitjava impulsar importants canvis, alguns dels quals afectaven dos dels vicepresidents espiats (Ferrer i Franquesa) als quals degradaria en les funcions, malgrat mantenir-los com a vicepresidents. Aquests acords s'havien de ratificar a la junta de demà a Perpinyà. Franquesa va assegurar que no farà cap conferència informativa per argumentar la seva posició i que simplement ha lliurat una carta a Joan Laporta amb la seva renúncia, últim acte que farà com a directiu al capdavant de la vicepresidència institucional i de patrimoni.
La dimissió de dirigents a la junta del Barça ha estat una constant des que Laporta va agafar les regnes del club al juny del 2003. La primera desbandada va arribar a final de la temporada 2004-05, just després que el Barcelona aconseguís la primera Lliga de l'era Laporta. Sandro Rosell, Josep Maria Bartomeu, Jordi Monés, Jordi Moix i Xavier Faus van abandonar l'entitat. Aquella marxa va propiciar l'arribada, precisament, de Joan Fraquesa i de Joan Boix, mentre que Rafael Yuste i Albert Perrín s'hi van incorporar més tard. El sisè directiu a dimitir va ser Alejandro Echavarría, cunyat de Joan Laporta, després que aquest membre del consell es veiés implicat en una polèmica per la seva pertinença a la Fundació Nacional Francisco Franco.
Després de la moció de censura el 2008, que Laporta va salvar pels pèls, vuits directius més van tancar la seva etapa després que el president s'enroqués a continuar al capdavant. Aquells vuits directius que van dimitir van ser: Albert Vicens, Ferran Soriano, Marc Ingla, Toni Rovira, Xavier Cambra, Claudia Vives-Fierro, Josep Lluís Vilaseca i Evarist Murtra.
De la candidatura guanyadora a les eleccions del FC Barcelona el 2003, només en queden cinc membres: Joan Laporta, Jaume Ferrer, Tito Castro i Josep Cubells.