o era un dia qualsevol per a Albert Serra. Ni per a ell ni per a la seva família. El banyolí s'enfrontava als seus excompanys del Girona; els familiars, perquè una vintena d'ells s'havien desplaçat en massa fins a València per ser testimonis directes del partit més especial per a la carrera del banyolí. Pares, dona, els seus fills Arnau i fins i tot la petita Marina, amb només unes setmanes de vida, van ser a les grades del Ciutat de València. Tot això sense que el central en sabés res. Serra sabia que no seria un partit més, però tampoc s'imaginava aquest "desplegament" de familiars i amics.
"És una sorpresa", explicava Albert Serra pare, poc abans d'entrar al camp, que va afegir que "aprofitant el partit i que demà (avui per el lector) és Sant Albert, li fem aquest petit homenatge". El pla era aquest: veure el partit i després compartir tots junts un sopar.
Mentretant, sobre la gespa, el Serra jugador aprofita el temps i saluda els qui fa ben poc eren els seus companys a Montilivi. Se'l veu content, distès, amb un somriure d'orella a orella, perquè a València les coses rutllen. Les amistats s'aparcarien durant 90 minuts a partir del xiulet inicial. El central, emparellat amb Peragón i Kiko Ratón (dos futbolistes arribats aquest estiu i amb qui no va coincidir al club gironí), va defensar amb ungles i dents la porteria granota. No es va enfonsar ni amb el primer gol de Kiko, i va ser un dels que més va animar els companys després de l'1-2 de Tortolero.
Aprofitava qualsevol jugada a pilota aturada per pujar a l'atac, com feia a Montilivi, i no donava ni una pilota per perduda. Marca de la casa. I això que al descans tant el seu pare com la seva dona Rosa li havien detectat unes quantes pegues: "El veig força nerviós; crec que en el primer gol hauria pogut fer alguna cosa més... Però nosaltres també estem una mica nerviosos perquè jugar contra el Girona és especial".
Serra va jugar els 90 minuts, va veure una groga, i va poder celebrar sobre la gespa el gol de Javi Guerra que va donar finalment el triomf als locals. El moment més especial va arribar a la sortida dels vestidors. Va seguir saludant coneguts i, feliç, se'n va anar a retrobar la familia.
