un paio amb sort

JOSEP GUARDIOLA Albert Serra no podrà dir mai que no és un paio amb sort. Buscada i treballada, però amb sort. I la sort és una cosa que molts cops acaba a mans de qui la busca, i ell ho ha fet.
Company estimat en tots els equips que ha estat, de fet ben pocs, un dia va tenir la sort de fer història jugant la Copa del Rei amb la samarreta del Figueres. I anys després va tenir la sort d'aconseguir dos ascensos amb el Girona FC. I pujar a Segona A i convertir-se en un dels més habituals en la temporada del debut en aquesta segona categoria del futbol estatal.
En Serra va sortir per la porta del darrere de Montilivi i hauria estat injust que hagués hagut d'acabar la seva carrera esportiva a Tercera, com així semblava que seria. Però és un paio amb sort i a última hora li va arribar una oferta per fitxar pel Llevant.
O sigui, per mantenir-se a Segona A i no haver d'acabar la seva etapa com a jugador amb aquesta espina clavada. I com que abans que li arribi la sort ell ja treballa per tenir-ne, fa més d'un mes que és titular al costat de Ballesteros. Ahir, aquest paio amb sort no va estar fi en el primer gol del Girona FC, però després es va refer amb un partit tàcticament perfecte, com és habitual en ell,i l'equip el va ajudar a aconseguir el que segur va ser una mica més que una victòria. I que va poder celebrar amb el gruix de la seva família, que ho va viure des de la graderia. Potser perquè és bon nano o potser perquè la mateixa sort fa que resulti simpàtic, però no hi ha més opció que desitjar-li que avui passi un bon sant, i que el disfruti tant com la victòria d'ahir. Encara que aquesta anés en contra dels interessos del seu Girona FC.