Quan es tempta massa la sort hi ha el risc que ho puguis perdre tot. El Girona va jugar amb foc ahir al Ciutat de València i va acabar veient com s'acabava la immaculada ratxa de Narcís Julià a la banqueta i, al mateix temps, es tallava la possibilitat d'encadenar tres victòries consecuitves després de molt de temps. Tanmateix, és ben cert que l'equip va tenir el triomf a prop amb els gols de Kiko Ratón i Chechu en els primers minuts. Dos regals de Jorquera, just després de cada gol gironí, van acabar amb les esperances dels blanc-i-vermells de treure res de positiu a València. Les derrotes sempre són negatives però ahir el Girona va caure davant un equip que ha dormit en ascens. Una dada que cou més veient que els visitants, per dues vegades, es van avançar.
I és que marcar dos gols a camp contrari i tornar sense cap punt significa que alguna cosa fas malament. I no pas en atac, sinó en defensa. El Girona va tornar a oferir la seva pitjor versió i va recuperar els vicis, que ja semblaven oblidats, de regalar gols. Ahir en van ser tres. Jorquera va fitxar a finals d'estiu amb la missió de marcar diferències a la porteria i avalat per lseva etapa al Barça. Després d'esperar unes jornades per entrar a l'equip, el bescanoní s'ha consolidat a l'onze. Ahir, però, Jorquera va viure la seva pitjor tarda des que defensa la porteria gironina i va veure com dues pilotes bombejades a l'àrea es convertien sorprenentment en dos gols que donaven aire als locals. I això que, sense fer pràcticament res, Kiko Ratón, amb una rematada de primeres dins l'àrea i Tortolero, a la sortida d'un còrner, havien encarat el partit per al Girona.
L'equip de Narcís Julià va deixar de banda les emocions pel fet de retrobar-se amb Albert Serra a l'equip rival i va encarar-se el partit ben aviat. Amb prou feines s'havien disputat deu minuts quan Kiko Ratón, de primeres, engaltava a la perfecció una centrada de Chechu al fons de la xarxa. No es podia començar millor. Tot sigui dit, abans el Girona ja havia comès un parell d'errades defensives que a punt havien estat de costar un disgust.
Uns disgustos que trigarien poc a arribar. El primer, en una acció en què Xisco Nadal va enviar una centrada-xut que va superar per alt Jorquera. El bescanoní, tocat, n'encaixaria un altre a pilota aturada en una centrada de Rubén a la petita en què es va quedar palplantat a la línia. Abans, Tortolero havia tornat a avançar el Girona amb una rematada a la sortida d'un córner. L'alegria visitant durava ben poc mentre, des de la banqueta, Julià s'ho mirava entre la incredulitat i la desesperació.
Només començar la represa, el partit es capgirava del tot amb el gol d'esperó de Javi Guerra que confirmava la desastrosa tarda de la defensa gironina. El davanter blaugrana va rematar una centrada franca de Juanlu des de la banda dreta i va posar el Llevant per davant en el marcador per primer cop. El conjunt granota es trobava còmode i no donava motius a la seva afició perquè es preocupés. Els canvis de Julià no van aportar frescor en atac i el Girona va deixar esgotar els minuts sense crear cap opció de perill fins arribar al xiulet final. La derrota és un missatge per tocar de peus a terra després de dos triomfs seguits.
