Entre el seny i la rauxa. El Girona es va cenyir a aquesta màxima per derrotar un Cadis combatiu però que va veure com quinze minuts d'inspiració gironina en la segona part certificaven una treballada victòria local. Tres punts d'or davant un rival directe que confirmen que l'ensopegada a València va ser només això. Que la reacció experimentada des de l'arribada de Julià no s'atura, vaja. Sacrifici, implicació, lluita i, sobretot compromís, és el segell que ha impregnat el nou entrenador al Girona i ahir, després d'un primer temps més ensopit, en la represa, amb l'entrada al camp de Juanma, van passar per sobre dels andalusos en un obrir i tancar d'ulls.
Els jugadors gironins van deixar al vestidor tota l'emotivitat d'una setmana complicada per la mort de la dona de Chechu i van centrar-se en el Cadis amb l'objectiu de dedicar un triomf al seu company. I així va ser gràcies a un quart d'hora boig en què Dorca, Peragón de penal i Migue van deixar sense cap opció el Cadis i van fer que els més de 6.000 espectadors es divertissin tot fent l'onada. L'escalada blanc-i-vermella segueix i ja comença a haver-hi coixí respecte al descens.
Era l'hora de la migdiada per imposició televisiva i des del club es temia per una grada amb més ciment que aficionas, però a l'hora de la veritat, Montilivi va registrar la millor entrada de la temporada per veure un partit que va començar ensopit, només trencat per algunes sortides perilloses a la contra del Girona que s'estan convertint en norma amb Narcís Julià a la banqueta. Premeditadament, o no, el Girona va cedir d'entrada la pilota al Cadis, conscient que la lentitud dels centrals andalusos podria obrir alguna escletxa a la rereguarda groga. Era qüestió de contenir i esperar. Tanmateix, l'aposta per regalar la pilota comportava una certa dosi de risc. Un perill que mai no va existir.
Una jornada més, Marc Bernaus havia vist targeta abans del primer quart d'hora i havia fregat la segona en un parell d'accions. Julià, previsor, va decidir deixar l'andorrà a la banqueta en la represa i apostar per una banda esquerra més ofensiva tot donant entrada a Juanma i endarrerint Moha al lateral. Una decisió arriscada però que va funcionar i va fer que la segona part res tingués a veure amb la fosca primera. L'extrem andalús es va reivindicar i va participar en totes les accions de perill d'una segona part de cine.
Van ser quinze minuts de rauxa gironina que van servir per destrossar el Cadis i sentenciar el partit. En només un quart d'hora, Dorca va desencallar el partit, Peragón el va encarar de penal i Migue el va sentenciar. Juanma havia revolucionat l'atac local i ja la seva primera acció va acabar amb una pilota morta a la frontal de l'àrea que Dorca, calcant el gol que va marcar davant el Castelló, va enviar al fons de la xarxa inapel·lablement. El garrotxí, ràpidament, va besar el braçalet negre i va buscar Chechu a la llotja per dedicar-li la diana. Montilivi respirava i més que ho va fer només dos minuts després quan, en una altra acció iniciada per Juanma, Peragón va buscar i forçar el penal en seguir una acció que semblava clara per a Zlamal. El porter txec però, va arribar tard i l'àrbitre va interpretar que havia fet caure Peragón. El davanter madrileny va transformar la pena màxima. Migue, una estona després, asseguraria els tres punts en aprofitar el rebuig del travesser d'un xut de Xumetra. Montilivi ja feia l'onada i el Cadis havia tret la bandera blanca quan en l'afegit Gabri aprofitava un regal del porter visitant per fer el 4-0 definitiu.
