GIRONA | CARLES ROSELL
El futbol és una disciplina que sol viure de l'estadística. Fer balanç, comptar i comparar és un exercici habitual en un esport en el qual les xifres ballen tant sí com no. No ho fan a gust de tothom, ja que jugadors i tècnics solen apel·lar al present, a deixar enrere temps passats i a mantenir allunyat el futur. L'aficionat, en canvi, és amant de la retrospectiva, d'analitzar si un equip s'assembla o dista del de la jornada, mes o temporada anterior, per extreure'n les seves conclusions.
A Girona és d'allò més complicat evitar qualsevol comparativa amb l'equip que fa una temporada entrenava Raül Agné. La trajectòria amb el de Mequinensa a la banqueta, sobretot en una brillant primera volta, esdevé el baròmetre, per a molts, per conèixer de primera mà quin és l'estat de salut del conjunt català. Així doncs, semblava malalt en les primeres jornades, ja que amb Cristóbal Parralo al timó, els blanc-i-vermells sumaven punts amb comptagotes i signar una primera meitat de campionat com la de fa un any es convertia en una veritable utopia.
Si més no, l'arribada de Narcís Julià s'ha convertit en una autèntica revolució per a l'equip de Montilivi. En tots els sentits. No només en el joc, ja que els resultats confirmen que aquest Girona, cada cop més, s'assembla a aquell que el curs anterior tancava un primer tram de somni.
Si fa unes setmanes s'havia de suar de valent per puntuar, el present parla d'un conjunt, el gironí, que s'ha adjudicat 9 dels darrers 12 punts en joc; un equip que navega amb calma per la zona tranquil·la i que, a més, ha recuperat els trets d'identitat que van caracteritzar-lo uns mesos abans.
Els números així ho demostren. El Girona té 16 punts, només un menys dels que sumava l'any passat en aquest mateix moment (17). S'ha empitjorat la classificació, però la distància amb el descens és idèntica (4 punts). Més similituds: si fa un curs la igualtat pel que fa als gols anotats i rebuts era màxima (11 marcats per 11 encaixats), aquest any no es vol ser menys (18 i 18). Amb una diferència; aquella que demostra que els gironins veuen porteria amb molta més facilitat, però que la solidesa defensiva ha perdut pistonada.
On potser l'equip ha defallit un xic és a convertir Montilivi en un fortí. Cert que s'han guanyat els últims dos partits, i que el balanç de victòries és el mateix (3); però fa una temporada només s'havien rebut 2 gols a casa, pels 7 de la present.
No obstant això, la línia que traça avui dia el Girona convida a l'optimisme. Fins i tot, no queda tan lluny pensar que, en acabar la primera volta, se sumin els 31 punts de fa un any, que van ser vitals per acabar garantint la permanència.
