GIRONA | CARLES ROSELL
La premsa esportiva s'ha fet ressò aquests darrers dies de les lesions de Leo Messi i Zlatan Ibrahimovic, dos pals de paller amb molèsties davant una setmana gran per al Barcelona. En la seva mesura, a Girona també s'espera la recuperació d'una de les seves peces clau; un procés que per a Brian Sarmiento s'està allargant més del previst. Tant, que té molts números de quedar-se també sense vestir-se de curt aquest diumenge al camp del Còrdova.
L'argentí, titular en els dos primers partits de Narcís Julià al capdavant del Girona, va veure com una lesió al genoll el deixava fora en el desplaçament a València, per enfrontar-se al Llevant. D'inici, les molèsties l'havien d'apartar només una setmana, però la cosa es va complicar. Una ressonància determinava que Sarmiento pateix una distensió i un edema del lligament creuat anterior, una lesió, però, que no presentava símptomes de ruptura. Les proves van revelar, també, un vessament de sang dins el genoll que obligaven el jugador a tractar-se durant tota una setmana amb antiinflamatoris.
Així doncs, va haver de seguir l'enfrontament del Llevant des de casa, com també el de dissabte passat contra el Cadis, que va veure des de la llotja. Semblava que aquesta era la setmana clau per recuperar Sarmiento, però el mateix jugador reconeixia ahir que les coses no acaben d'anar com a ell li agradaria. Capcot i força moix abandonava Montilivi, on havia treballat al marge dels seus companys amb el fisioterapeuta Romain Thabuis. "Només penso a recuperar-me al més aviat i de la millor manera possible. Res més. Em sento bé, però són els metges els que manen i faré cas a tot allò que em diguin. Si em recomanen que encara no puc jugar així serà, quin remei", reconeixia abans d'admetre que se sent "fastigejat; tot futbolista el que vol és jugar...".
