JORDI ROURA GIRONA
Amb la permanència ben encarrilada després d'un bon balanç de 7-3 en les 10 primeres jornades de LEB Or, el Sant Josep treballa ara intensament als despatxos per acabar de trobar el finançament necessari que els permeti cobrir el pressupost. A més a més, la junta negocia amb un possible patrocinador, que permetria donar estabilitat al projecte les properes temporades. Ferroni parla en aquesta entrevista de les aspiracions que té per al club i de la relació que cal establir amb l'Uni Girona, l'altre representant de la ciutat al bàsquet d'elit.
Borja Comenge manté el discurs moderat, dient que l'objectiu encara és la permanència i que encara no toca canviar-los. El president és de la mateixa opinió?
No és que no vulguem canviar d'objectius, clarament a la primera cosa que hem d'aspirar és a la permanència en aquesta categoria. Venim d'un any molt difícil a la LEB Bronze, i hem fet el salt de dues categories. Hem d'intentar no patir, salvar-nos i, quan ho haguem fet, ja ens marcarem altres objectius.
Quan serà, doncs, el moment per replantejar-se el discurs?
Si realment ens trobem que al final de la primera volta tenim la salvació a tocar, serà el moment. De fet, però, els objectius sempre estan marcats. Si tenim la permanència assegurada, doncs haurem de mirar d'entrar al play-off i, si estem al play-off, voldrem arribar tan lluny com puguem. Ara ens toca parlar de la permanència, però, perquè no aspirem a cap altra cosa que això. Un cop salvats, ja canviarem de discurs.
Per deixar-ho clar a la gent: la temporada passada pensar en el retorn de Girona a l'ACB era una utopia. Ara també?
És complicat. És una utopia sobretot per la situació econòmica actual. Esportivament hi ha ?equips a la categoria molt superiors a nosaltres, amb més recursos econòmics. Després hem de tenir en compte que entrar a l'ACB representa guanyar-t'ho per mèrits esportius, però també tenir o pagar uns drets adquirits. Estem parlant d'uns imports de més de 3 milions d'euros que a dia d'avui no podem assumir. Si es treballa bé i tot surt tan rodó que un dia ens hi trobem, ja en parlarem, però ara aquesta situació la veig molt lluny.
La permanència esportiva a LEB Or està encarrilada. I als despatxos, la supervivència també està ben enllestida?
No tan ben encarrilada com l'esportiva. Seria d'ingenu dir que no ens està costant gaire cobrir els pressupostos. Les institucions ens ajuden i fan el possible per donar-nos un cop de mà, però no és fàcil.
Fa temps que li sento dir que busca un patrocinador. Ja l'ha trobat?
Si les converses que estem tenint per tenir un espònsor principal per al club acaben bé, tindríem una tranquil·litat econòmica per a les pròximes dues o tres temporades. Tindríem un punt de partida interessant que ja no seria de zero, i seria una recompensa per a tots els membres de la junta, que estem fent molts esforços per trobar aquest patrocinador.
O sigui que és vital tenir-lo, si no demà, sí d'aquí a dos mesos o tres.
Sí, sí, s'estan tenint converses. El voldríem per a aquest any però, si no pot ser, hauria de servir per als proper dos o tres anys. No està lligat però, si ho aconseguim, serà molt important per al club.
Vostès esperaven que amb l'ascens a LEB Or podrien arribar als 2.000 socis, però a l'hora de la veritat s'han quedat en xifres molt similars a les del curs passat. S'expliquen per què Girona no ha respost com voldrien?
Jo penso que la gent ha respost, tot i que teníem l'expectativa que seríem més. Però també és cert que tenir l'any passat 1.300 socis a LEB Bronze era una mica irreal, i que el normal hagués estat fer-ne 600 o 700, i que aquest any haguéssim arribat a 1.300. Si parteixes de 1.300 és normal que pensis que si jugues dues categories per sobre facis números i vegis que pots arribar a 1.800 o 2.000. De totes maneres penso que en els propers dies farem un salt important cap a 1.600, 1.700, perquè tenim diverses accions engegades que comencen a donar fruits. Si ens comparem amb Saragossa, Menorca o Ourense és evident que tenim més gent, però també li diré que la nostra és l'afició més fidel, perquè ve sempre. I últimament a Fontajau es crida i s'anima de valent.
Han fet diverses accions comunes amb l'Uni Girona, l'altre equip de bàsquet de la ciutat que juga a l'elit però, tot i que en van parlar, no van poder trobar la fórmula per llançar un carnet únic. S'ha perdut un any?
Sí. Sí. Però si a vegades ja és dificil prendre decisions i anar tots a una en el teu mateix club, amb la teva gent, imagini's quan parlem de dos clubs diferents i de dues de diferents. Tenim les idees clares en aquest aspecte, però és complicat trobar l'engranatge perfecte per aconseguir-ho. Però sí, hem perdut un any, i això no és ni culpa de l'Uni Girona ni del Sant Josep. Hem de buscar una solució ara, perquè aquest separatisme de masculí i femení no és bo per Girona, ja que en el fons parlem que tots som aficionats al bàsquet.
Encara queda molt per a la temporada vinent, però interpreto que una de les prioritats és tirar endavant el carnet conjunt.
Jo crec que sí. I si no és un carnet únic, perquè potser està bé que cada club conegui la seva massa social, sí que s'haurà de trobar la manera d'aconseguir que els socis del Sant Josep puguin veure l'Uni i viceversa.
Si els dos clubs mantenen que han d'estrènyer més encara la col·laboració i parlen de fer un carnet comú, per què no es fusionen?
Seria una operació complexa, però no és ni de bon tros escabellada. Per mi, encantat. Si hi ha algú capaç de liderar un projecte així, fusionant els dos clubs, que me'l presentin i s'hi posi al capdavant. Seria bo tenir un sol club amb dues seccions? Sí. I seria molt bonic, idíl·lic... però darrere hi hauria una feina impressionant, perquè jo ja sé el que representa gestionar un club, imagini's tenir-ne a càrrec dos. Si algun dia algú creu que optimitzaríem costos i que seria millor fer-ho d'aquesta manera, haurien de ser, per exemple, les institucions les que plantegessin el tema.
Què li agradaria que quedés de la seva etapa al Sant Josep?
Que el nostre bàsquet base no estigui pendent del primer equip. No pot ser que per una mala gestió, com va passar al seu moment en l'etapa Akasvayu, trontolli tot el bàsquet base i 250 nens no sàpiguen si podran continuar jugant al club. Estem marcant una línia molt sana, perquè no només tenim uns nens que juguen, també els formem com a persones, ens agrada seguir com els van els estudis...
El diàleg amb les institucions és el que voldrien?
Sí. Tinc una gran relació amb l'Anna Pagans i amb en Narcís Casassa. A LEB Or no hi seríem si no hagués estat pel suport de l'Ajuntament i la Diputació. Això és així de clar. La relació és bona i fluïda, i espero que mantinguem aquest esperit de col·laboració.
