Segurament ni el Girona ni ell van tenir paciència per veure'l triomfar amb la samarreta blanc-i-vermella. No va fer carrera a Montilivi, però els anys van demostarar que Manolo Valle era un jugador de Primera. El davanter de Sant Hilari Sacalm recorda amb estima el seu pas pel Girona i els consells de Vidaña, Barto Pagès o Bayona. Ja més veterà triomfaria en el futbol gironí aconseguint l'ascens a Segona A amb el Figueres i el Palamós.
Desaprofitat, incomprès... Per què Manolo Valle no va triomfar al Girona?
Va ser un any complicat. Jo tenia vint anys i a la plantilla hi havia molt bons jugadors. Vaig jugar bastant en la primera volta, però va arribar un punt que la situació es va fer insuportable i a la directiva li va interessar que marxés. Per a un noi jove, estar sense jugar no val la pena.
Alguna cosa devia tenir perquè Betis, Saragossa i altres equips de Primera s'interessessin en vostè...
El futbol és molt complicat. De fet, al cap d'un any de deixar el Girona vaig anar a Primera. Crec que quan s'és jove es necessita una persona que et doni molta confiança. Recordo que Seni Comas ja jugava amb setze anys. Abans i ara, la confiança en els joves és fonamental.
Es va entendre amb Gatell?
La cosa no anava malament, però es van perdre uns partits i va deixar de confiar en mi. Vaig preferir baixar dues categories i jugar amb l'Olot.
La competència devia ser dura a la davantera...
I tant! Hi havia jugadors de nivell com Barto Pagès, Mas o Martín Abad...
Recorda el seu debut de blanc-i-vermell?
Uff! Fa molts anys... El que sí recordo és que vaig jugar el Torneig Costa Brava contra el Madrid i em va fer una il·lusió tremenda.
Vostè era molt jove... Com el van rebre els companys?
Hi havia un vestidor molt maco amb jugadors que em van impactar molt.
Amb qui es fixava més?
Hi havia Vidaña, que era murcià, però també Serra, Duran, un porter extraordinari, Bayona...
Per què va decidir marxar a l'Olot?
Vaig pensar que, si no jugava a Segona B, havia de baixar de categoria i l'Olot va ser qui es va interessar més per mi. Em van venir a buscar de seguida.
I va completar una gran temporada amb l'ascens a Tercera...
Teníem un equipàs amb l'Isidre Sala, que era un gran entrenador i és una gran persona. Em va donar molta confiança. Vaig marcar molts gols i en menys d'un any ja hi havia equips de Primera que em volien.
I de Tercera cap a Primera. Un cas prou insòlit, el seu...
Sí... No sol passar gaire. El Saragossa i el Madrid em volien per als seus filials, però jo volia anar a Primera i vaig fitxar pel Rayo.
Si no vaig errat, la gestió la van dur Xavi Agustí i Minguella...
Correcte. El Betis va apretar molt, però en Xavi, amb qui m'uneix una gran amistat, ho va acabar de tancar.
Què en recorda de Vallecas?
El primer any va anar molt bé. Vam fer una primera volta extraordinària i ens vam col·locar quarts. En la segona, però, se'ns va escapar i vam acabar baixant al camp del Saragossa. L'any següent no vam pujar per l'average.
També és curiós que un jugador passi pels filials de Madrid i Barça...
El Madrid feia temps que em seguia, però em vaig lesionar i em va passar el tren. Després al Barça vaig poder tornar a jugar.
Perquè vostè tira més cap al blaugrana o cap al blanc?
Quan ets professional , vas on et convingui i arriba un punt que els colors et són igual.
Va coincidir amb Xavi Julià al Castella?
Sí, sí. Hi havia Butragueño, Michel, Chendo... Es feien molt bé les coses.
I a Can Barça com li va anar l'experiència?
Vaig fer-hi molt bons amics. Hi havia Calderé, Clos, Fradera, Gratacós, Guitart...
No hi va fer carrera, però m'han dit que forma part de la història del Barça...
(Riu). Sí... Vaig tenir l'honor de marcar el primer gol del Miniestadi el dia de la inauguració.
El Cadis el va recuperar per a la Primera...
Em va sortir un any bo al Barça i el Cadis em va fitxar. Personalment, l'any va ser dolent i vam acabar baixant.
I sense manies va passar de Primera al Banyoles...
Sí, Xavi Agustí i en Josep Corominas em van convèncer. Em vaig recuperar una mica i després va sortir l'opció d'anar a Figueres i després a Palamós, i vaig pujar a Segona A amb tots.
Com recorda l'ascens a Segona A amb la Unió?
Va ser molt maco. El Far feia goig. Teníem un equip de molt nivell i un gran entrenador, Mané. Era molt exigent, però sens dubte el més ben preparat que vaig trobar en la meva carrera.
En una entrevista fa molts anys explicava que el millor record que tenia era un torneig provincial juvenil a Grenoble. Se'n recorda?
És clar! Vam perdre la final per penals. Va ser molt impactant, perquè era molt jove i era la primera vegada que sortia de casa. Recordo que hi havia en Quim Ferrer, Pitu Duran...
