Llançats cap a la permanència

MARC BRUGUÉS GIRONA Montilivi respira per primer cop aquesta temporada. El partit d'ahir dóna la raó a tots aquells que afirmen, i que normalment són qualificats de beneits, que hi ha motius per creure que no cal patir tant per assegurar la permanència. I és que a base d'ofici i de qualitat es va superar un autèntic os dur de rosegar de la categoria com l'Osca tot i jugar amb una defensa improvisada per les baixes (Òscar Álvarez i Tortolero van ocupar els llocs dels sancionats Migue i Cañas). Calle va obrir la llauna just abans de ser rellevat i Moha va sentenciar per evitar patiments majors. Un triomf valuós que suposa el quart partit consecutiu sense perdre i reforça la confiança de la plantilla per encarar el tram final de temporada amb optimisme. La victòria d'ahir davant els aragonesos suposa també el gol average favorable als gironins que, d'aquesta manera, avancen l'Osca a la taula i veuen, a l'espera dels partits d'avui, el descens a 4 punts. La festa no s'atura i l'ovació del públic als jugadors al final del partit és el millor símptoma que aquest Girona va llançat cap a la salvació.
Julià feia dies que tenia decidit que Òscar Álvarez i Almirón serien la parella de centrals titulars en el lloc dels sancionats Migue i Cañas però encara va tenir un últim contratemps i Tortolero va haver de vestir-se de curt pels problemes familiars de l'argentí. El tècnic gironí va preferir això a moure els laterals (Galán i Jose), consolidadíssims des de fa unes jornades. L'Osca arribava a Montilivi sent l'equip menys golejat de tota la categoria, una dada esfereïdora sobretot tenint en compte el seu limitat pressupost i la posició que ocupa en la classificació. Estudiós com pocs de tots els detalls, Julià va analitzar durant tota la setmana la manera de fer caure la fortalesa blaugrana sense prendre mal. En les partides d'escacs, cada moviment està estudiat al detall i en el partit d'ahir, Girona i Osca van fer tota una exhibició tàctica digna de grans mestres. Antonio Calderón ha aconseguit convertir l'Osca en un bloc mecànic que, de memòria, sap què ha de fer en cada moment. I ahir la consigna era clara: empatar. Però li va sortir malament.
La missió del Girona no era fàcil però el premi era gros. El repte era mantenir la solidesa defensiva que, mitjançant ajuntar línies i posar el cadenat a la porteria, ha suposat la reacció de l'equip. Ahir però, calia fer un pas més en atac. El Girona no va brillar en la primera part, però hauria pogut anar al descans amb avantatge. L'assistent ho va impedir anul·lant un gol de cap de Tortolero per un suposat fora de joc posicional d'Òscar Álvarez. I aquest mateix protagonista, poc abans del minut 45, enviava una rematada al pal. L'Osca, mentrestant, seguia en la seva línia, sense immutar-se i esperant la seva oportunitat. El brasiler Gilvan, amb quatre filigranes, era el més actiu dels visitants i a punt va estar de donar un disgust a Jorquera, després de desfer-se de Galán. Malgrat uns darrers minuts elèctrics, de futbol, n'hi havia ben poc però era el que volia Julià. I també Calderón. Ambdós sabien que, molt probablement, qui primer marqués s'enduria el partit. I així va ser.
La represa va començar amb ritme i, després d'un intent de Moisés, Juanma va haver de treure de sobre la mateixa línia de gol, una pilota penjada a l'àrea. El Girona havia sortit més connectat en atac i les aproximacions a l'àrea començaven a ser més freqüents. I mentre Julià donava les últimes instruccions a Kiko Ratón, Calle es va decidir a desembussar el partit en rematar una excel·lent centrada de Moha. L'alegria arribava a Montilivi. S'havia fet el més difícil i no es podia deixar escapar. Moha va evitar que el patiment per aguantar l'1-0 s'allargués fins al final del partit, i al minut 84 feia el segon. I Juanma encara va tenir temps d'enviar un altre remat al pal.