MARC BRUGUÉS | GIRONA
Dissabte al vespre Germán Beltrán marxava cofoi cap a Palomar de Arroyos (Terol). El Girona havia derrotat l´Osca i al seu poble l´esperava la seva dona i la seva família, amb els quals passaria els dos dies de festa que tenia i aprofitaria per ultimar els detalls del seu casament. A l´hora de la veritat però el viatge de tornada es va convertir en una odissea. Beltrán i la seva dona van marxar de Palomar dilluns al matí i no van arribar a Girona fins ahir al migdia. «Estic acostumat a la neu perquè el meu poble és a 1.200 m. sobre el mar però allò va ser espectacular», reconeixia Beltrán que se sincerava en dir que «el pitjor és que no hi veia solució». Germán, confiat, va aturar-se a dinar a Lleida i esperava ser a Girona a la tarda. «Avançàvem quatre o sis quilòmetres en dues hores. Estàvem gairebé aturats fins que a l´alçada de Maçanet de la Selva, es va trobar l´AP7 tallada. «Vaig agafar la sortida cap a Lloret per mirar de passar la nit en un hotel però la idea va ser pitjor. Ens vam posar a la gola del llop», explicava l´aragonès que detallava que es va estar fins a les tres de la matinada atrapat a la C63. «Estava tot impracticable, ple de vehicles. Alguns hi eren des de les dotze del migdia, ens deien. Escoltàvem la ràdio i no vèiem llevaneus ni res... Ja estàvem mentalitzats que passaríem la nit al cotxe», assegurava el davanter gironí. Finalment a les tres de la matinada els bombers van anar obrint la carretera i Beltrán va poder arribar a l´hotel de Lloret. «L´odissea» no havia acabat. Ahir al matí els Mossos no el van deixar sortir fins a la una. El temps just per fer un mos ràpid i plantar-se a Palau. Segur que Julià no li tindrà en compte els deu minuts que va fer tard.
.jpg)
