A partir de dos quarts de nou del vespre, Girona es va convertir en una ciutat gairebé fantasma, gens habitual per un diumenge d'estiu. La raó era la final de la Copa del Món de futbol, que va paral·litzar fins ben entrada la nit tota la ciutat. A Roses van instal·lar una immensa pantalla que va acollir el gruix bona part dels seguidors de la ciutat; van ser centenars de persones que van celebrar amb eufòria el gol d'Iniesta que donava el Mundial a Espanya.
A Figueres els bars bullien; degut a la calor, alguns van optar per instal·lar televisors a les terrasses i això va ser tot un èxit. Per buscar els seguidors del conjunt holandès s'havia d'anar a la Costa Brava, en localitats com ara Lloret o Sant Antoni. Allà els holandesos es van deixar veure i van fer gala dels seus colors durant tota la jornada encara que no van poder celebrar el preuat títol. Després de 120 minuts de patiment l'alegria es va desfermar i a tots els racons de la província es va celebrar el títol mundial i el miraculós gol d'Iniesta. Els gironins es van concentrar a la plaça Països catalans, on més d'un centenar d'aficionats que lluïen banderes, samarretes i fins i tot una rèplica del trofeu, van xalar de valent. Després, alguns es van remullar a la font. Tal com va passar en l'anterior partit eliminatori contra Alemanya, la Guàrdia Urbana va tallar els accesos per als vehicles motoritzats fins que va finalitzar la celebració, ja ben entrada la nit. A la resta de poblacions la postal era molt semblant. Cotxes que feien sonar les seves botzines, coets, banderes, samarretes i crits de "Campions, Campions" van omplir cada racó de les nostres contrades.
