Relaxi's i prepari's per gaudir. Miri una vegada i una altra la classificació de Segona adjunta a aquesta crònica. Sí, el que hi veuen és real. El Girona continua en un núvol i ahir, després de superar l'Alcorcón sense gaires problemes, va encadenar la vuitena jornada consecutiva sense perdre per sumar ja 36 punts. I a falta de completar-se la jornada, l'equip d'Agné ocupa posicions de play- off d'ascens a Primera. Un somni. I una realitat que ahir va provocar el deliri a Montilivi, l'estadi que ha passat de ser un dels més avorrits de la categoria a acollir autèntiques exhibicions de futbol.

Ahir 7.700 persones van xalar de valent veient el Girona. Tombar l'Alcorcón va ser un tràmit més fàcil del previst. Treballat sí, però amb moltes menys dificultats de les esperades. Una feina ràpida i fina amb el segell de Despotovic i Jandro, els dos homes més en forma de l'equip. El Girona viu el moment més dolç de la temporada. Vuit partits sense perdre i, tres temporades després, tres victòries consecutives. Per fregar-se els ulls. El somni va néixer a Osca i d'acord que tot just és a les beceroles però per què no aferrar-s'hi? És de franc. Aquest Girona ja té llicència per somiar. Se l'ha guanyada a pols.

Més que satisfet del rendiment ofert al Alcoraz la passada jornada, Raül Agné va donar continuïat a l'equip titular que havia vençut l'Osca. Ángel i Dorca repetien al doble pivot i, Chechu, aquest cop ocupava un lloc a la banqueta. Sobre el terreny de joc, esperava un Alcorcón embalat que venia de guanyar quatre partits consecutius i del qual Agné ja havia manifestat per activa i per passiva que no se'n refiava ni un pèl. I no anava mal encaminat. Els madrilenys van posar la por al cos ben aviat al Girona amb una rematada franca de cap d'Alberdi que Santamaría va salvar. El Girona reaccionaria i mostraria el seu potencial ofensiu amb un parell de batzegades, sobretot un xut de Despotovic al pal. El serbi, en l'acció següent, no va perdonar: va marxar per cames de la defensa i va afusellar Manu Herrera. El partit s'encarava per a un Girona que s'agradava. La idea de sortir amb la pilota jugada funcionava i les ocasions no cessaven. Així, Ángel va estar a punt de fer el segon en una rematada de cap (m.23) mentre Anquela, tècnic visitant, es desesperava a la banqueta. Amo i senyor del partit, al Girona només li mancava un segon gol que ampliés l'avantatge i tranquil·litzés la parròquia.

Tot i el ruixat inicial, l'Alcorcón no es rendia. Sales i Montañés, amb dos llançaments creuats, van donar senyals de vida. Creaven sensació de perill sí, però no mossegaven prou. Sí que ho va fer en canvi el Girona que es va trobar, gairebé sense esperar-se'l, amb el premi del segon gol. Valdés Aller, l'àrbitre a qui Agné havia qualificat de mentider després que l'expulsés al camp del Betis, va veure penal en una centrada de Moha que Javi Hernández va interceptar amb el braç dins l'àrea. Jandro va establir el 2-0.

Amb més de mitja feina feta, era qüestió de no adormir-se. O de deixar passar els minuts i adormir el partit tot desesperant un Alcorcón. Els madrilenys, impotents, van demostrar perquè són el pitjor visitant de la categoria. Ni pessigolles ni sensació de perill va fer un Alcorcón desdibuixat que va morir amb el regal de Javi Hernández a Despotovic. El serbi, en estat de gràcia no el va desaprofitar i va tancar el partit amb una bona gardela creuada. El gol de Quini va quedar en una simple anècdota.