Diferents actors, potser amb algun secundari, però el guió es va seguir fil per randa: ordre, canvis de ritme i gols. El Barça no va fallar a Mallorca malgrat les baixes de Puyol, Xavi, Alves i Valdés; però ahir els tres asos de l'atac blaugrana no descansaven. Els gols blaugrana van portar la firma del seu trident format per Messi, Vila i Pedro i, sobretot, el gol de l'argentí a la primera part va ser decisiu, ja que fins aquell moment (min. 38), el Mallorca havia mantingut el partit sota control.
Amb el seu gol, Messi es dispara fins als 26 gols mentre que Villa ja en suma 17, superant el que va aconseguir Zlatan Ibrahimovic en la temporada passada. El conjunt blaugrana va voler exercir de líder de la Lliga des de l'inici del partit, sense preocupar-se de les baixes a les seves files -van jugar d'inici Adriano, Keita i Maxwell, amb Abidal en el lloc de Puyol- amb la intenció d'imposar la seva autoritat, sempre monopolitzant la pilota, en totes les zones del camp. Però al davant es van trobar un Mallorca molt ben plantat sobre el terreny de joc i que, almenys durant els primers minuts, va saber tapar els espais.
El Mallorca va fer el mateix que la majoria de rivals de l'equip de Pep Guardiola: córrer sense parar. Però els illencs ho van fer amb criteri, amb una defensa en línia i pressionant a dalt. No es van limitar a veure com circulava la pilota d'una a altra banda, sinó ques mantenien a l'aguait de qualsevol error per articular el contraatac. La prova més evident dels problemes que va tenir el Barça durant aquest primer tram va ser l'escassa producció ofensiva del seu trident d'or, Messi, Vila i Pedro. El primer avís seriós a la porteria defensada per l'israelià Dudú Aouate no va arribar fins al minut 30, amb un tret alt de Messi, que va encarar la porteria balear lliure de marcatge. La decisió del "10" va suposar un punt d'inflexió en el partit. El Mallorca va començar a pagar el notable esforç físic desplegat fins aleshores i els seus marcatges ja no van ser tan eficaços.
Keita emula Michael Laudrup
En el minut 37, una obra d'art creada entre Keita i Messi va trencar a l'equip balear. El malià es va inspirar en Michael Laudrup, ara entrenador dels locals, per aixecar, de cullera, la pilota amb la mateixa tècnica i qualitat que ho feia el danès, i l'argentí va marcar de vaselina i de cap davant la sortida desesperada de Aouate.
A la gespa no hi havia Puyol, ni Alves, ni Xavi, és cert; però amb el mínim esforç, els blaugranes ja tenien el partit de cara.
El Mallorca li va posar més múscul i agressivitat a les accions en la segona part com a única mesura per intentar equilibrar el marcador, però el Barça era molt semblant al de sempre, és a dir, propietari de la pilota, pressionant en la sortida del rival i amb grans espais. Tot això es va traduir en el segon gol del Barcelona, obra de Vila, que va arrencar des de gairebé el centre del camp per rebre una passada en profunditat de Busquets, esquivar Aouate, i marcar a porteria buida.
La cirereta no tardaria a arribar. La va posar Pedro amb la tercera obra d'art de la nit, un autèntic golàs, i el Mallorca es va ensorrar. El canari va rebre al vérter de l'àrea i va etzibar un míssim que va passar per sobre del porter israelià. Amb el tercer, Guardiola va treure el peu de l'accelerador; va canviar Pedro i Villa per Afellay i Bojan; i va utilitzar l'últim canvi per fer debutar el defensa Martín Montoya, que va substituir en els últims minuts al brasiler Adriano. Laudrup també va llançar la tovallola i va aprofitar-ho per estrenar a Palma el japonès Akihiro Ienaga.
