Encara que la infografia de la premsa madridista esborri els gols de Messi i de Villa per fora de joc, el Barça guanyaria 0-1 al Mallorca i el Madrid seguiria a set punts, que és la distància que hi ha entre jugar a futbol i ajuntar un grup de bons jugadors a veure què passa. Ja sabem que el Barça és líder gràcies als àrbitres, als horaris dels partits, a la sort, a la protecció de què gaudeix Messi, que Guardiola és intocable i a les oracions de Zapatero, però en futbol les victòries s'aconsegueixen fent més gols que el rival, i no deconstruint la realitat futbolística com si fos una truita de patata, modificant el seu aspecte i elaboració però de forma que segueixi sent reconeixible.
Després d'una roda de prensa d'aquest Ferran Adrià disfressat d'entrenador del Madrid, els partits tenen un aspecte estrafolari perquè han estat analitzats d'una forma extravagant, però el resultat és molt reconeixible: el món mundial s'ha conjurat per fer la punyeta al Madrid, mentre que el Barça juga sense els lesionats Xavi, Puyol i Valdés només per despistar, perquè els necis s'han conjurat perquè aquest equip guanyi la Lliga. M'agradaria que la temporada d'Abidal o els terribles minuts que sol jugar Keita fossin més notícia que els abdominals de Leónides, vull dir, Ronaldo, però això és tan impossible com fer el puny más gran que la mà o el pas més llarg que la cama. Abidal i Keita no són notícia perquè per a alguns és més important sorprendre en les rodes de prensa amb broquetes de truita de patata de pinta raríssima que reconèixer que el Barça és alguna cosa més que una nota a peu de pàgina del geni de Messi. Uns desconstrueixen la truita de patata per justificar set punts de diferència, i d'altres segueixen les passes de la Royal Society, la gran associació científica britànica fundada el segle XVII per promoure l'estudi de la ciència sense traves religioses ni polítiques. Als seus inicis, els seus membres van investigar la naturalesa dels flocs de neu, van fer experiments amb la bomba d'aire i van ficar un submarinista en una campana d'immersió i el van submergir al Tàmesi mitja hora. Guardiola també investiga en les alineacions la naturalesa d'aquests flocs de neu que formen la davantera blaugrana, fa experiments amb la bomba d'aire d'Alves o Keita, i fins i tot està disposat a submergir Pinto en la final de la Copa del Rei. Que en el Madrid segueixin marejant la truita de patata, però Ferran Adrià mai serà Isaac Newton, president de la Royal Society el 1703 i soci d'honor del Barça.
