efinitivament el Girona ja és un dels grans de Segona. S´ho ha guanyat per mèrits propis i ahir, veient el plantejament que va fer el Granada, que durant tota la temporada s´ha caracteritzat pel seu arsenal ofensiu, va acabar-me de quedar clar. Cinquens, amb 42 punts, en la jornada 27, es pot dir que la permanència està més que aconseguida. És hora, però, de preguntar-se... i per què no aquest Girona pot aspirar a alguna cosa més com, per exemple, acabar entre els cinc primers?

La primera part ha sigut molt bona. M´ha encantat. És evident que a banda del treball diari d´Agné amb els jugadors, les 4 victòries seguides que duia el Girona també influeixen en l´estat d´ànim, i en aquest sentit, la recuperació de l´equip després de l´esforç de Vila-real ha sigut sorprenent. Del Granada no en vaig saber res, ofensivament parlant, en els primers 45 minuts. A alguns els podria sorprendre aquesta dada venint del conjunt més golejador de la categoria, però penso que el Girona s´ha guanyat el respecte i aquí els rivals ja no venen pensant que guanyar ha de ser cosa de cosir i cantar.

Aquest ha estat l´error del Granada. Van deixar que el Girona tingués la pilota i amb la gent de qualitat que hi ha a l´equip d´Agné i el sistema tant interioritzat que tenen els jugadors, en qualsevol moment te la poden muntar. Sense tenir ocasions excessivament clares el Girona va guanyar i en aquest sentit, el gol de Peragón abans del descans, tot i venir aprofitat per una badada defensiva del Granada, feia justicia a la superioritat local.

Una altra història va ser la segona part, tot i que també els gironins van saber adaptar-s´hi sense excessius problemes. La pilota era del Granada, que tot i això, tampoc va poder inquietar gaire la porteria de Santamaria. Sí que és veritat que al Girona li va costar una mica més, però va poder disposar de dos o tres contraatacs que li van acabar permetent sentenciar el partit. Kiko va provocar l´autogol del Granada pel 2-0, mentre que Jandro podia haver marcat el tercer però la defensa la va salvar sobre la ratlla. Els canvis que va introduir el tècnic, correctes. Chechu i posa velocitat, Tébar dóna equilibri i amb Kiko es va acabar certificant el triomf.

A partir d´aquí, somiar és gratis. El Girona ja és un candidat a tot. I coneguent Raül, no crec que l´equip ara que ja està virtualment salvat, pensi que la feina està feta. Per què no es pot aspirar a acabar entre els cinc primers. L´equip està en dinàmica guanyadora (cinc victòries seguides, cinc!) i en uns altres temps ahir s´hagués empatat a zero o s´hagués caigut per la mínima en una jugada de rebot i mala sort. Per mèrits propis, aquest Girona no