Una cosa és mirar la graderia de Montilivi i veure la reacció de la gent. El públic, totalment entregat, fa l'onada des del primer minut, penja pancartes animant l'equip a intentar l'ascens a Primera i brinda amb un «olé, olé» cada passada del seu equip. D'això se'n diu eufòria, il·lusió. Diferent, però, és el que es viu dins el vestidor de Montilivi. Hi ha alegria, cares somrients i bon rotllo. Actitud evident després d'encadenar 10 jornades sense perdre i d'haver assolit posicions de play-off. Si més no, la possible eufòria dels jugadors, els autèntics protagonistes de la gesta que avui dia protagonitza el Girona, és continguda, plena de seny. «Hem de tocar de peus a terra», s'avisa.
La frase la va dir ahir Dani Tortolero, però la podria haver deixat anar qualsevol dels jugadors que ahir s'entrenaven amb un somriure d'orella a orella poques hores després d'haver derrotat el Granada. S'és conscient dins el vestidor que la trajectòria és "boníssima" i que es travessa un «moment molt dolç». Tanmateix, Tortolero i companyia conviden tothom a optar per la «prudència» abans d'anar més enllà. «Hem d'anar partit a partit i no creure'ns més del que som. No hem fet res encara», declara el central. A banda, també valora la situació Keko, qui fa quatre dies que és a Girona. «Estem tocats per una vareta màgica i ara sembla que podem guanyar a qualsevol. Però que ningú es torni boig perquè l'objectiu, a dia d'avui, encara és la salvació», apunta.
