De Montilivi se n'ha arribat a dir i escriure de tot. Que si és un camp petit, mal condicionat, un terreny de joc en pèssimes condicions... Que si té poca graderia, un marcador que fa riure o unes instal·lacions impròpies de la categoria. Frases que s'han anat repetint en els darrers anys; frases d´aquells que han sortit escaldats de l´estadi blanc-i-vermell, camp que fa pocs anys veia equips de Tercera i fins i tot Primera Catalana però que, des de fa poc, ha viscut victòries memorables contra grans equips. A la llista de víctimes, vestidor i entorn confien a afegir-hi aquest dissabte el Betis, un dels grans de la Segona Divisió A; un històric amb títols al sarró, anys a Primera i que fins i tot ha tastat en primera persona el que significa disputar la Champions.

Però no pot viure del seu currículum el Betis. Tampoc del seu nom, la seva plantilla ni les seves aspiracions. No ho van fer en el seu dia conjunts de l´entitat del Saragossa, Múrcia, Valladolid o Tenerife; tots ells amb un passat d´allò més recent a l´elit que, potser confiats, potser superats, van marxar amb el cap cot de Montilivi.

El primer a tastar-ho va ser el Saragossa de Marcelino García Toral. L´equip aragonès, construït a cop de talonari per recuperar la màxima categoria, va caure per la mínima (1-0, gol d´Alberto Manga) en la que seria la primera gran nit a l´estadi blanc-i-vermell. Poc després era l´Hèrcules de Farinós, Tote i companyia el que queia pel mateix resultat. Fins i tot el Múrcia, que també havia navegat per Primera l´any anterior. Tot això va passar la temporada 2008/2009, la del retorn a Segona A; any en el que l´estadi va ser clau per aconseguir la permanència; any en el que Montilivi va començar-se a ubicar en el mapa.

Un curs després era la Reial Societat, també un dels històrics del futbol estatal, el que marxava amb la cua entre cames. En una tarda plujosa, Antonio Calle decidia per al conjunt llavors entrenat per Narcís Julià (1-0).

Aquesta temporada ja en són tres els grans que han estat derrotats a Montilivi. El Tenerife, un ex-Primera que queia golejat (4-2), el Valladolid i també el Numància. Però el Girona no en té prou. Vol aprofitar la bona dinàmica com a local (juntament amb el Rayo Vallecano és l´únic equip que només ha perdut un partit a casa) per desfer-se de tot un Betis i engreixar així aquella llegenda que parla de l´anomenat «esperit de Montilivi».