i la jugada de Peragón on el porter Casto per poc no acaba fent-se un autogol amb l'esquena hagués acabat amb gol, el Girona hauria guanyat el partit d'ahir. Ho van tenir a prop en un dia complicat i marcat per un camp infernal que al final acabaria sent determinant, sobretot, en les cames dels jugadors gironins. Ara bé, el futbol no s'ha inventat fa tres anys ni tampoc en fa quatre. No es pot anar de modern a Montilivi, al Camp Nou ni enlloc. Feia temps que m'ho ensumava i ahir va passar. El Girona va encaixar un gol totalment evitable a la sortida d'un córner. No em refereixo a si les marques són a l'home o en zona, sinó al fet que el Girona, com el Barça i molts altres equips, fa temps que ha deixat de col·locar un jugador a cada pal com s'ha fet tota la vida. Rubén Castro va rematar sol, d'acord, però si hi hagués un futbolista gironí al pal dret de Santamaría amb un simple moviment cap a l'esquerra hauria evitat tranquil·lament que la pilota entrés. No m'agraden els invents, sobretot a l'hora de defensar accions a pilota aturada. Li ha passat al Girona i li passarà algun dia al Barça en una final de la Copa d'Europa si tampoc ho ajusta.
El Girona venia d'encaixar quatre gols a Huelva i, en part per això però també degut al temible potencial del Betis (un equip de Primera), Raül Agné va apostar per ser caüt i sortir amb una defensa de tres. El plantejament va ser l'idoni i només el pal va evitar que la posada en escena fos perfecta. Agné comptava amb marcar a la primera part. De tota manera, ja a la segona, i sense gols, vaig trobar a faltar un altre home en atac per aprofitar més les pilotes llargues. Tal com estava el camp, sobraven migcampistes i calia un joc més directe, de la defensa a l'atac, sense necessitat de passar pel centre del camp.
És molt aviat i queden molts partits. A més a més, el Barça B i el Vila-real B donaran molt de joc en la lluita per les posicions de promoció. Hi ha bon equip i sí, veig el Girona lluitant fins al final pel play-off.
