«Seria molt perillós pensar ja en el Reial Madrid», avisa Maxwell Scherrer. Té raó el lateral brasiler del Barcelona, però sembla difícil d´aconseguir que el vestidor blaugrana no dediqui, encara que sigui només un moment, a pensar en el calendari que se li presenta a partir de la setmana vinent. I és que aquest mes d´abril, mes en el qual els catalans es jugaran les garrofes en les tres competicions (Lliga, Copa i Champions) es converteix en tot un repte per a Josep Guardiola i els seus jugadors: al seu davant, tot un Reial Madrid. I no jugaran en una ocasió; en poden arribar a ser fins i tot quatre.

S´especulava l´estiu passat en relació amb les guspires que podrien saltar en els clàssics de Lliga d´aquesta temporada. Guardiola contra Morinho; Messi contra Cristiano. Incentius i clares expectatives que, amb el pas dels mesos, s´han magnificat d´una manera espectacular. I és que ambdós equips, els conjunts més poderosos del futbol espanyol i dues de les entitats més grans del món, es jugaran el seu futur en només 18 dies.

Primer, a la Lliga. El proper dissabte 16 d´abril, el Barcelona visita el Santiago Bernabéu amb ganes de deixar la competició (ara mateix treu 8 punts d´avantatge als blancs) vista per a sentència. Sense temps per pair el resultat, pràcticament sense haver pogut oblidar o recordar el que passi sobre la gespa de Chamartín, culers i merengues es tornaran a veure les cares només quatre dies després a Mestalla (València) amb motiu de la final de la Copa del Rei.

Però no acaba aquí la cosa. Si tot va com sembla que ha d´anar, Barça i Madrid convidaran l´espectador a un nou doble enfrontament, aquest cop a la Lliga de Campions. Els blancs, amb un 4-0 contra el Tottenham a l´anada, tenen la classificació per a les semifinals pràcticament assegurada. Allà es trobarien amb el Barcelona, que dimecres golejava el Xàkhtar (5-1) per fer també un pas de gegant cap a la següent ronda de la màxima competició continental. Si es confirma, dos clàssics més en només dues setmanes.

Un calendari que promet fortes emocions i que els jugadors ja tenen ganes d´encarar: «Ara arriba el millor. No existeix el cansament, no existeix res. Ens la juguem», sentencia Maxwell.